(ACN / Redacció) El síndic de greuges ha constatat que s’han produït “avenços significatius” en el desplegament del model d’educació inclusiva des de l’aprovació del decret del 2017, però ha denunciat que no s’està garantint prou la plena inclusió. Així ho ha explicat un informe que demostra que l’acompanyament, suport i atenció que reben alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) i les seves famílies és un dels principals motius de queixa a la institució en l’àmbit de l’educació.
En concret, el 2023 va rebre 200 queixes relacionades amb aquesta qüestió, el 17,3 % del total de comunicacions relacionades amb l’educació. Aquestes xifres evidencien un augment progressiu en els darrers anys: s’ha passat de 82 el 2018 a 200 fa dos anys.
El text aposta per augmentar els recursos i recomana que el repartiment d’aquests no sigui lineal. També insisteix en la baixada de ràtios, demana reforçar els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i combatre l’abandonament escolar del col·lectiu, del voltant del 50 %, en acabar l’ESO.
Manca de cultura de l’educació inclusiva
L’informe ha apuntat que el desplegament del model passa per un procés de transformació del sistema educatiu que necessita temps i que requereix de la consolidació de “canvis culturals” entre els professionals i les famílies. Creu que el principal obstacle és la manca d’una cultura de l’educació inclusiva arrelada i compartida pel conjunt de la comunitat educativa.
Tot i admetre l’esforç que l’administració ha fet en aquest sentit, incrementant significativament els recursos, la institució també ha assenyalat que la xifra d’alumnes NEE als centres ordinaris s’ha incrementat notablement, arribant al 86,4 % en el curs 2023-2024.
La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha vinculat aquest creixement al fet que actualment es fan més diagnòstics. Així, ha remarcat que calen més ajudes per poder brindar una atenció adequada a tots aquests alumnes i evitar que les famílies acabin portant-los a centres d’educació especial “on consideren que podran estar millor atesos”.
“Dèficit de formació” dels docents
L’informe ha analitzat diversos aspectes relacionats amb l’aplicació pràctica de la inclusió i considera que en alguns aspectes encara hi ha marge de millora. Ha apuntat que hi ha un “dèficit de formació” del personal docent i d’atenció educativa per comprendre el canvi de paradigma que suposa la implantació del model d’escola inclusiva i el paper que ha de tenir cada professional. Amb tot, ha reconegut que sí que hi ha un interès creixent per part dels docents. En aquesta línia, ha remarcat que hi ha més sol·licituds de professors que volen formar-se en educació inclusiva que places adjudicades.
Més recursos
A més, també ha indicat que encara hi ha una certa tendència a la segregació interna d’aquests estudiants dins dels centres ordinaris. Pel que fa als recursos, la institució ha insistit que cal assegurar que es doti els centres ordinaris dels recursos específics i els suports addicionals i intensius necessaris.
En aquesta línia, l’informe també ha plantejat que no es pot fer un repartiment lineal d’aquestes ajudes, sinó segons la realitat de cada centre, especialment tenint en compte la seva complexitat. Als centres de màxima complexitat hi ha pràcticament el doble d’alumnes amb NEE (4,8 % versus 2,5 %). Davant d’això, ha proposat crear contractes programa per dotar de més recursos aquests centres i establir criteris de graduació de la dotació de plantilles en funció de la complexitat i de la concentració de l’alumnat amb NEE.
Combatre l’abandonament escolar
La síndica també ha assenyalat que cal abordar aquesta realitat a l’escola bressol, així com establir un pla de continuïtat formativa de l’alumnat amb NEE als ensenyaments postobligatoris. Segons ha explicat, es calcula que el 50 % dels estudiants que acaben l’ESO no segueixen cursant estudis postobligatoris a l’escola ordinària. En aquest sentit, el document ha remarcat que mentre que el 58 % de l’alumnat que finalitza l’ESO s’escolaritza al batxillerat, aquesta proporció és només del 10,5 % en el cas d’alumnat amb NEE.
Disminució de ràtios i accés a colònies, sortides i lleure
Més enllà dels recursos, l’informe també ha apuntat que cal garantir l’atenció d’aquest alumnat en altres activitats i espais, com el de migdia, les colònies o les sortides, aspectes que actualment no estan completament garantits. En aquest context també s’hi ubiquen les activitats de lleure.
Una altra proposta del text implica consolidar les reduccions de ràtios, ja que això afavoreix l’atenció personalitzada i l’acompanyament. La síndica ha demanat que aquesta política es traslladi també a l’ESO. D’altra banda, la institució ha proposat impulsar la codocència i analitzar si s’ha de reforçar més la dotació d’altres perfils professionals per tal d’assegurar la presència de dues persones a les aules, encara que no siguin dos docents.
Prop de 35.000 alumnes amb NEE a Catalunya
El 2023 hi havia a Catalunya prop de 35.000 alumnes amb necessitats educatives especials reconegudes pel sistema als ensenyaments d’educació infantil de segon cicle, primària i ESO. Les necessitats més prevalents són el trastorn de l’espectre autista (TEA), amb prop de 14.000; la discapacitat intel·lectual (prop de 8.500), el retard del desenvolupament (prop de 6.000) i els trastorns greus de conducta (prop de 3.000).
