El síndic de greuges demana “responsabilitzar les administracions” per abordar el fenomen dels assentaments. Després de l’incendi a la nau de Badalona en què van morir quatre persones, Rafael Ribó creu que cal quantificar els assentaments que hi ha a Catalunya per saber la dimensió de la problemàtica i impulsar accions socials. “És impensable que vivim davant d’un fenomen que és pràcticament estructural i que no sapiguem donar base certa o coneixement d’aquesta realitat”. Ribó ho ha afirmat en una compareixença al Parlament per presentar les conclusions de l’actuació que va obrir d’ofici després del foc.
Problemes amb el padró
El síndic ha denunciat que, gairebé dues setmanes després, encara no han pogut quantificar quants dels ocupants de la nau estaven empadronats a Badalona, perquè l’Ajuntament d’aquesta ciutat no els ha facilitat les dades. El consistori badaloní tampoc no els ha fet arribar informació sobre altres aspectes, com les actuacions socials que s’havien emprès amb el col·lectiu ni els incidents registrats a la zona.
Més enllà de Badalona, Ribó ha criticat la “resistència” que assegura que es troben en alguns ajuntaments a l’hora d’empadronar persones que no tenen un domicili fix, però que dormen als municipis “ni que sigui al lloc més impensable”. No empadronar aquestes persones, ha dit, “no és només una il·legalitat, sinó que ens allunya de la realitat, és fugir de fer la fotografia real sobre quina població hi ha en aquell municipi”.
Poca conflictivitat a la zona
Després d’analitzar el cas de Badalona, el síndic conclou que a la zona on hi ha la nau incendiada no hi ha una conflictivitat alta. “Hi ha hagut incidents, els hem analitzat, però és una baixa conflictivitat“, ha dit. Tot i això, ha instat a fer polítiques de mediació i pedagogia per reforçar la convivència.
En les seves conclusions, Ribó parla també de “manca de coordinació en polítiques d’emergència, tant d’habitatge com d’emergència social” i reclama trobar fórmules d’emergència per atendre tots els casos i garantir el dret a l’habitatge. A més, reivindica reformar la llei d’estrangeria per regularitzar la situació de “tots els qui conviuen amb nosaltres”. Segons ha explicat, entre els qui vivien a la nau de Badalona hi ha persones que fa més de 10 anys que són a Catalunya.
