Un vídeo en un forn de pa al barri de Sant Antoni va aixecar polseguera fa uns dies. Mostrava dones en roba interior i actitud eròtica. Les imatges van causar indignació i les crítiques no van trigar a manifestar-se.
La notícia es va escampar com una taca d’oli i l’Institut Català de les Dones el va qualificar de sexista i cosificador. La Sigrid Cervera, sexòloga del Museu de l’Eròtica de Barcelona, ha assegurat al betevé directe que el problema és la manca de coneixement, i ha reiterat: “Tenim una concepció molt simplista del sexe i l’eròtica”. Per la seva banda, Conrad Son, director i productor de cinema, ha explicat: “Hi ha lloc i espai per a cada cosa. Potser un forn de pa no és el lloc”.
De què parlem quan parlem d’eròtica
D’entrada, Cervera assegura que no tenim nocions teòriques sobre el concepte “eròtica” i descriu que, quan ens hi referim, estem parlant de desig, d’amor, de relacions. “Al museu veiem com s’han representat les relacions entre els sexes, com hem buscat estar junts, agradar-nos, com ens hem seduït”, explica.
El problema que detecten Cervera i Son a l’hora de comprendre aquest concepte té relació amb allò que fem amb els genitals. “S’ha reduït a això, que el sexe sigui igual a reproducció, és una idea antiga molt marcada”, assegura Cervera.
Pensem en una escena eròtica… Reggaeton?
Conrad Son té ben clar que si penséssim en una escena eròtica, probablement ens vindria al cap un videoclip del gènere urbà reggaeton. Sigrid Cervera, en canvi, considera: “En una escena eròtica hi entra una mirada, una conversa o una paraula”. “Sí, però ho has de dir amb una magdalena a la boca; si no, no té gràcia”, diu Son entre riures.
Segons Son, fa 25 anys hi havia un gran nombre de persones que es dedicaven a fer pel·lícules porno, però ara n’hi ha milions. Assenyala com a màxim responsable d’aquest canvi el dispositiu mòbil i, en conseqüència, la creació d’aplicacions com Onlyfans. “El reggaeton és la porno novel·la d’abans”, conclou Son. “L’imaginari eròtic està pornografitzat”, afegeix Cervera.
El canvi social: tothom té blog, tothom pot ser sexòleg
L’any 1999, Conrad Son va dirigir la pel·lícula Les excursionistes calentes, un film en llengua catalana que, segons diu, ara ja no es podria fer “perquè socialment no estaria acceptada“. Es tracta d’una pel·lícula “gamberra, d’un català que se’n fotia d’un altre català. Ara seria per a boomers“, reconeix.
Però aquest canvi social no només s’atura aquí. Son redunda en la idea que les noves tecnologies han aterrat per fer que tots semblem ben entesos en totes i cadascuna de les matèries. “Ara tothom qui té un blog creu que pot ser sexòleg. De fet, hi ha gent que diu ser-ho i qui sap si realment ho és”, conclou.
