Arrenca una setmana marcada per la vaga d’Educació, amb protestes diàries i manifestacions al carrer. USTEC, el Sindicat de Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical fan una crida al personal docent i del lleure de tots els nivells educatius perquè s’hi sumin. Per tant la vaga pot tenir impacte a llars d’infants, escoles bressol, col·legis i instituts. S’hi afegeixen també el Sindicat d’Estudiats i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.
Contra l’acord
Volen mostrar així el rebuig a l’acord signat per CCOO i UGT amb el govern, que consideren “insuficient i polític”, i fer una demostració de força després de rebre el suport del professorat en la consulta amb més de 40.000 suports de docents per mobilitzar-se en unes vagues que volen que siguin “històriques”.
Manifestacions a Barcelona
S’han convocat aturades tota la setmana, cada dia en un punt del territori català. A Barcelona, els plats forts són dilluns i divendres. La jornada ha començat amb piquets i talls de trànsit a primera hora, que han bloquejat els accessos a la ciutat. Al migdia hi haurà una manifestació des d’Urquinaona fins a la plaça de Sant Jaume a les 12.30h.

Pel que fa a divendres, hi ha convocada vaga a tot Catalunya i una manifestació multitudinària que sortirà de la plaça de Tetuan i anirà fins al Parlament.
Amb les mobilitzacions, els sindicats volen aconseguir més millores, sobretot de sou. Creuen que l’acord no resol la pèrdua del 25 % del poder adquisitiu dels docents. Reclamen cobrar el 100 % del complement salarial —i no el 30 % pactat a quatre anys— i retreuen al govern que no reconegui el deute dels sexennis. A més a més, consideren que no es concreta prou la reducció de ràtios progressiva ni l’increment de suports a l’educació inclusiva.
Trencament de la unitat sindical
El govern defensa que l’acord és històric i assegura que recull l’última proposta que pot fer el Departament d’Educació, amb una aportació de prop de 2.000 milions a quatre anys. Els sindicats que hi han donat suport, CCOO i UGT, defensen l’avenç que suposa i argumenten que les propostes “no es podien deixar passar”.