
La Generalitat ha decretat els serveis mínims per les jornades de vaga d’educació convocades aquests mesos de maig i juny. Els ha fixat el Departament d’Empresa i Treball tant per al personal docent com també pel sector del lleure educatiu que s’encarrega, entre d’altres, dels menjadors escolars i el servei d’acollida. En total, hi ha 17 jornades de vaga convocades entre aturades territorials i de tot Catalunya. En el cas de Barcelona hi ha set dies de vaga previstos, cinc a escoles i instituts i dos més a les escoles bressol.
Quins són els serveis mínims que s’han decretat?
Com en l’anterior convocatòria de vaga de març, la Generalitat ha establert que hi hagi personal mínim obligatori a tots els centres educatius durant els dies d’aturades. Així, els docents i el personal que formen part dels serveis mínims queden definits segons el nivell educatiu, el tipus de centre i el servei que ofereixen:
- Centres d’infantil, primària i secundària: ha d’haver-hi una persona de l’equip directiu i un docent per cada tres aules.
- Escoles bressol: un membre del claustre més el 33 % de la plantilla total.
- Centres d’educació especial (de tres a 16 anys): el 50 % de la plantilla.
- Serveis de menjador escolar (monitors, cuiners, acollida, extraescolars i atenció a alumnat amb necessitats especials): el 50 % del personal.
Els serveis mínims busquen garantir el dret al treball de les famílies amb menors a càrrec que no disposen d’alternatives i han de portar-los a l’escola i també es dicten per garantir la seguretat dels infants que accedeixin als centres.
Quins són els motius de la convocatòria de vaga?
La vaga d’educació convocada en diverses jornades de maig i juny s’explica pel rebuig al pacte que el govern va tancar amb CCOO i UGT, i del qual es van desmarcar els sindicats majoritaris en considerar que s’havia signat “d’esquena a la majoria”. Precisament aquests sindicats — USTEC-STEs, Professors de Secundària (ASPEPC-sps), CGT i Intersindical— són els que han convocat les aturades per forçar la Generalitat a tornar a seure a negociar.
Entre les reivindicacions que fan els sindicats convocants hi ha recuperar el poder adquisitiu que ha perdut el professorat, incrementar la inversió educativa per reduir ràtios, millorar l’atenció a la diversitat a les aules o reduir la càrrega burocràtica, entre d’altres.