compartir
(ACN/Redacció) L’associació Dret a Morir Dignament Catalunya lamenta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) allargui el patiment d’un sol·licitant d’eutanàsia en permetre que el seu pare pugui presentar recurs. L’entitat recorda que l’eutanàsia és un “dret personalíssim“ reconegut per la llei. “Ningú no pot demanar l’eutanàsia per tu i ningú no hauria de poder impedir-la quan s’han respectat totes les garanties que imposa la llei”, apunta Cristina Vallès, presidenta de Dret a Morir Dignament Catalunya.
A Catalunya s’han portat a terme el 2024 un total de 142 eutanàsies amb el suport de les famílies i dues han estat objecte de recurs.
El TSJC s’alinea amb el pare del sol·licitant
La decisió del TSJC, segons l’associació Dret a Morir Dignament Catalunya, es limita a un aspecte processal, el de reconèixer que el pare del sol·licitant d’eutanàsia pot presentar recurs. L’entitat, però, explica que això implica que el cas torni al mateix jutjat perquè se segueixi tot el procediment judicial, incloent la presentació de proves i testimonis. “Un procés que, inevitablement, suposa una nova dilació per a Francesc i, en conseqüència, allargar el seu patiment ja que fa temps que es troba en una situació de malaltia o limitacions greus i irreversibles que li provoquen un sofriment insuportable”, conclou. Per això, Vallès creu que la justícia hauria de tenir-ho molt en compte per “no acabar infligint, de fet, un tracte inhumà i degradant a la persona en allargar el seu patiment”, ha insistit.
“Precedent perillós”
Dret a Morir Dignament, adverteix que la sentència del TSJC pot obrir la porta a un “precedent perillós“, que és que terceres persones “puguin condicionar o bloquejar l’exercici d’un dret reconegut legalment i avalat per comissions mèdiques especialitzades”. Fa pocs dies, un altre jutjat va dictar una sentència en què va establir que el pare no estava legitimat per recórrer contra l’eutanàsia de la seva filla. En aquest cas, Advocats Cristians ja ha dit que hi presentaran recurs en contra.
En aquest sentit, Dret a Morir Dignament remarca que darrere de casos com aquest de la Noèlia o el del Francesc hi ha col·lectius com aquest, “que busquen frenar portant a la justícia un dret” que es va guanyar el 2021 “amb un ampli consens social”.
