Segons el magistrat de l’Audiència Nacional i exportaveu de Jutges per la Democràcia, Josep Antoni Rodríguez, “és arriscat no afirmar que hi va haver un element intimidatori” en aquest cas. “Hem de pensar que el lloc el tria un dels acusats, que era tancat, fosc, de matinada i que la noia estava sola davant de cinc persones”, afegeix. La intimidació i la violència física són els dos supòsits necessaris perquè es consideri una violació. Rodríguez, però, creu que no es pot parlar d’impunitat en aquest cas perquè els membres de La Manada han estat condemnats a nou anys de presó. “Puc entendre la indignació per la qualificació, però no és una sentència tova”, assegura.
En la mateixa línia, el catedràtic de dret penal de la UOC Josep Maria Tamarit considera que hi va haver intimidació i, per tant, violació. “És evident que la víctima no va donar el seu consentiment”, diu Tamarit. “El Tribunal Suprem ja ha dit que oferir resistència física ja no és en l’actualitat un requisit de violació”, recorda.
Laia Serra, advocada del col·lectiu Dones Juristes, també ha estat molt crítica amb la sentència, que considera contradictòria amb els fets provats. Creu que la violència és evident i recorda que no cal que algú digui explícitament que no perquè es consideri agressió sexual. “És una noia jove, que no és a la seva ciutat, amb una diferència d’edat amb els agressors abismal i que està acorralada en el moment dels fets sexuals. Pensar que una situació així pot generar dubtes és un escàndol”, assegura Serra. L’advocada creu que, a més, aquest cas estableix un precedent perillós de cara a futurs casos semblants i que banalitza aquesta mena de fets.
Aquesta opinió la comparteix el col·lectiu Novembre Feminista. Montse Benito, que en forma part, creu que la sentència pot provocar que “homes agressors i violadors creguin que tenen total impunitat i que violar algú no suposa penes tan importants”.
La violència en els casos de La Manada i els líders independentistes
Aquesta resolució judicial s’afegeix a altres processos que últimament desperten debat en la societat, com els casos dels rapers Pablo Hasél i Valtonyc o bé el dels joves d’Altsasu. La sentència en el cas de la jove dels Sanfermines fa pensar, en concret, sobre el concepte de “violència” en la justícia, una reflexió que fa recordar el procés a Catalunya.
El catedràtic de dret penal Josep Maria Tamarit ha explicat a betevé que per decidir què és violència “el criteri d’un jutge és determinant”. Ha dit que “sorprenen les diferències de criteri” de la violència en el delicte de rebel·lió del procés si es compara “amb la brutalitat d’un cas com el d’avui”.
