La crisi de l’habitatge a Catalunya té una cara sovint invisibilitzada: la de les persones LGTBI+ que, a causa de la discriminació i la violència, es veuen empeses a situacions de sensellarisme o infrahabitatge. En aquest sentit, l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia apunta que l’accés a una llar digna esdevé un camp de batalla en què l’orientació sexual es converteix en factor de forta vulnerabilitat.
Els perfils amb més problemes
Les dades de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia identifiquen el rebuig familiar com una de les causes principals que aboquen els joves a la intempèrie. Quan la llar deixa de ser un espai segur, s’inicia una espiral de precarietat que sovint es veu agreujada per la manca de recursos específics que entenguin la realitat d’aquestes persones.
Segons Cristian Carrer, coordinador tècnic de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia, la realitat del sensellarisme no afecta tot el col·lectiu de la mateixa manera. La situació la viuen diferent les persones trans, els joves expulsats del nucli familiar i les persones migrants.
Carrer identifica diversos detonants crítics: “Les ruptures familiars traumàtiques, les trajectòries d’immigració sense xarxa de suport i els desallotjaments.”
Barreres en l’accés residencial
La discriminació no acaba quan s’intenta sortir del carrer. Les persones LGTBI+ s’enfronten a barreres tant en el mercat privat de lloguer com en la convivència veïnal. L’entitat destaca situacions de discriminació directa o indirecta, com el rebuig en processos de selecció de llogaters i l’assetjament per part dels veïns. De fet, l’assetjament, ja sigui laboral, educatiu o veïnal, representa el 17,8 % de les incidències registrades el 2025.
Aquesta pressió sovint obliga les persones a ocultar la seva identitat per mantenir un sostre, una forma de violència estructural que atempta contra la dignitat. A més, l’augment del discurs d’odi ha normalitzat formes de violència que dificulten encara més la seguretat en els nuclis de convivència. Les agressions físiques, que suposen el 21,2 % de les denúncies, mostren la perillositat de certs entorns residencials no segurs.
Abordatge integral
Davant d’aquesta realitat, l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia ha presentat un conjunt de 38 recomanacions per transformar les polítiques públiques. La demanda central és la incorporació transversal de la perspectiva LGTBI+ en tots els serveis d’atenció també en el de l’habitatge. Això no només implica formació per als professionals, sinó també la creació d’espais “amables” i segurs en els recursos residencials actuals, especialment per a persones trans i no binàries.
A la recerca d’una resposta estructural
Una de les conclusions principals de l’estudi de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia és que l’abordatge del sensellarisme LGTBI+ no es pot fer de manera aïllada. Es requereix una coordinació de diferents institucions que connecti els serveis socials, l’habitatge, la salut i la justícia. L’entitat reclama que la lluita contra l’LGTBI-fòbia sigui una prioritat explícita en les polítiques d’habitatge.
Així mateix, una altra conclusió és aprovar reglaments sancionadors que permetin castigar les pràctiques discriminatòries de manera efectiva. L’Observatori contra l’LGTBI-fòbia demana una acció coordinada i amb prou recursos psicosocials i legals per poder garantir que el dret a l’habitatge sigui una realitat per a tothom, sense excepcions per identitat o orientació sexuals.
