Només una de cada quatre persones que viuen al carrer té previsió d’accedir a un allotjament i el 72 % no tenen expectatives de deixar de viure al ras. Així ho indica el darrer informe anual d’Arrels Fundació, el qual també alerta que les persones que entren en situació de sensellarisme difícilment en surten: “L’accés a solucions residencials és limitat i no arriba a la majoria de persones”, apunta Beatriz Fernández, directora de l’entitat. Aquest fet, insisteixen, apunta a un “marge de millora en la política pública”.
La problemàtica del sensellarisme a Barcelona s’ha anat agreujant amb més gent vivint al carrer: gairebé 2.000 persones, segons l’últim recompte d’Arrels, de finals del 2025. D’aquestes un 26,6 % fa menys de sis mesos que es troben en aquesta situació.
Pèrdua d’habitatge i processos migratoris
Amb tot, l’informe anual d’Arrels apunta que la pèrdua d’habitatge i els processos migratoris se situen com els principals motius expressats pels quals els afectats han acabat en situació de carrer. De fet, pràcticament la totalitat (un 92,7 %) han viscut en un habitatge estable al llarg de la seva vida.
En concret, la pèrdua d’habitatge es detecta com una de les principals vies d’entrada al carrer (en un 35,3 %): un 26,8 % de les persones declaren que el darrer habitatge que van tenir era de lloguer i un 8,5 %, de propietat.
Sants-Montjuïc, el districte on dormen més persones
Tot i que Ciutat Vella ha estat històricament el districte on més persones sense llar es concentraven, el mapa de l’últim recompte va detectar que s’estan desplaçant als marges de la ciutat. De fet, actualment Sants-Montjuïc és el districte on dormen més persones.
