Al principi li va costar adaptar-s’hi però, amb el temps, s’hi ha trobat més còmode. L’Eugenio Sánchez té 71 anys i és un dels usuaris que s’allotgen als pavellons de Montjuïc que l’Ajuntament va habilitar perquè les persones sense llar poguessin passar el confinament. Vivia en una habitació de relloguer a Horta i, amb l’esclat del coronavirus, va preferir traslladar-se a l’equipament de Fira de Barcelona.

“Em llevo, prenc el cafè, fumo, miro la televisió i passejo […]. Si vas al carrer i tens diners encara pots…  però si no en tens, on vas?“, explica. A l’espai, muntat contrarellotge, hi viuen tant persones que habitualment dormen al ras com d’altres que, amb la pandèmia, ho han perdut tot. “Ha vingut gent que fins la covid-19 no estava al carrer“, assegura Montserrat Rovira, directora del Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB).

Eugenio sensellar
L’Eugenio Sánchez llegeix un llibre assegut a la seva llitera.

L’Alessandro Garozzo n’és un exemple. “Estava començant a treballar de pràctiques a un hotel, però amb la pandèmia es va tancar tot”, relata. Al pavelló, els voluntaris de la Fundació Salut i Comunitat els donen menjar, fan activitats i tenen diversos serveis, com ara dutxa, rober o una biblioteca. Però no tots estan a gust. Ara hi viuen uns 170 homes i més d’un assegura que hi ha hagut conflictes.

Dos usuaris de l’equipament ─que volen mantenir-se en l’anonimat─ han afirmat a betevé que per sopar els donen cigrons “congelats”, i també els preocupa la seva salut. “Estem reclosos per no contagiar-nos, però els qui treballen aquí surten cada dia. M’he fixat que no els fan controls tan estrictes com a nosaltres”, denuncia un dels testimonis. A més, relaten, a alguns companys “els han fet fora sense motiu“.

Sensellar coronavirus.
Un usuari descansa a l’interior del pavelló.

“Hauré de tornar al carrer perquè no tinc a ningú”

I el neguit arriba, sobretot, si pensen en què els passarà quan l’espai tanqui. “M’han ajudat amb el menjar i el sostre […] Hauré de tornar al carrer perquè aquí no hi tinc ningú”, denuncia un jove que prefereix no revelar el seu nom. Tot i que el futur és incert, hi ha qui s’ha carregat d’optimisme, com el Bennoni. “Estic segur que trobaré feina d’infermer“, exclama. A partir de la setmana que ve, l’equipament ja només estarà obert unes hores: per sopar, dormir i esmorzar.