Aquest carreró és història de la ciutat. És el testimoni més antic del que hi havia en aquesta zona abans de la trama Cerdà. Però, el passatge de Conradí s’ha anat degradant amb els anys. De fet, ara hi ha un solar, però fins fa unes setmanes, aquí hi havia tres finques en estat d’abandonament total. JUDITH LONGHINI, veïna “Del 2000 cap aquí ha estat un deteriorament bastant important, vull dir, l’última casa es va expropiar, que era l’Ateneu, es va expropiar el 2014 i aquesta d’aquí es va cremar abans, el 2013 i anteriorment ja estava,... aquestes cases mai han estat bé.” Durant una dècada, en aquest solar, hi va haver l’Ateneu Popular de l’Eixample fins que es va desallotjar. Era un exemple d’aquestes cases de planta i pis. Al anys 70 l’estructura del passatge es va tallar amb la construcció d’un bloc de pisos que el divideix en dos. Ara, els veïns demanen que es pugui recuperar el carrer per l’ús ciutadà. JOAN ITXASO, responsable d’Urbanisme de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família “D’alguna manera s’haurien de posar d’acord districte, propietaris i veïns per mirar de trobar una solució consensuada que com a mínim tingués aquests dos elements: és a dir, mantenir el passatge i rehabilitar, en tot cas, tot el que quedés construït.” Després de requerir a la propietat el manteniment del solar, l’Ajuntament ha convocat una taula amb els veïns per parlar del futur del passatge. Des del districte de Gràcia s’estudien mesures per conservar les construccions que són de mitjan segle XIX, un vestigi de la història urbanística de la ciutat.
Aquest reducte del passat del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova s’ubica a l’interior de l’illa delimitada pels carrers de Sardenya, de Sicília, de Còrsega i del Rosselló. Tot i que pertany al districte de Gràcia, per la proximitat, és l’Associació de Veïns de la Sagrada Família l’entitat que fa anys que intenta que es dignifiqui el passatge de Conradí. Amb l’enderroc de les primeres finques pel requeriment de l’Ajuntament a la propietat els veïns hi han vist un primer pas. Expliquen que als anys 70 la construcció d’un bloc de pisos va tallar el passatge pel mig i el va dividir en dos. Això va ser una primera pèrdua de la identitat d’aquest carrer.
Són uns 60 metres de llarg amb casetes baixes d’un pis a una banda. Es tracta d’una construcció anterior a l’edificació de la trama Eixample de Cerdà. Per això, aquesta via és la història de com havia estat antigament l’urbanisme d’aquesta zona. Els veïns demanen que se’n conservi l’essència, amb la rehabilitació dels habitatges que queden i protegint-los. També, esperen que es pugui destinar l’ús del passatge als ciutadans, construint-hi equipaments o zona verda. Per parlar del futur del passatge de Conradí el districte de Gràcia ha convocat una reunió amb els veïns amb la intenció d’articular una taula amb tots els interessats.
