(ACN) Un any i mig després del primer, l’Hospital Clínic de Barcelona va fer el 4 d’abril passat el segon trasplantament d’úter. Aquesta vegada ha estat possible gràcies a la donació de l’úter d’una mare a la seva filla, i la intervenció ha estat liderada per Francisco Carmona, cap de Ginecologia, i Antonio Alcaraz, cap d’Urologia i Trasplantament Renal. L’operació, de 18 hores de durada, s’ha desenvolupat amb èxit. Després de dos mesos, la pacient ja ha tingut la primera menstruació i s’espera que a finals d’aquest any es pugui implantar el primer embrió. El primer trasplantament va ser entre dues germanes.
El següent objectiu: aconseguir un embaràs viable
Pel que fa al primer trasplantament d’úter, en aquesta segona operació s’hi ha introduït alguna modificació tecnològica. L’equip ha disposat d’un exoscopi, un dispositiu nou que consisteix en una lent de gran augment i alta definició d’imatge. També s’ha modificat la quantitat d’embrions viables. La pacient receptora del primer trasplantament va tenir la primera menstruació al mes i mig de l’operació, però encara no s’ha aconseguit un embaràs viable. Aleshores es disposava de quatre embrions sans, però aquesta vegada se n’han aconseguit 16, cosa que augmenta les possibilitats d’embaràs en aquesta segona ocasió.
Una cirurgia de gran complexitat
L’úter és un òrgan anatòmicament molt complex. “Estem parlant probablement del trasplantament més complex que es fa, només equiparable a trasplantaments de cara“, explica Alcaraz. “És una marató on hi ha ports de primera categoria que has d’anar passant i fins al final no s’acaba. Jo destacaria com el pic més difícil gairebé al final de la cirurgia de la donant, quan l’úter està només unit per les artèries i venes que conservarem. En aquest moment és tremendament fàcil cometre un error, fer un moviment brusc que lesioni la vascularització i que perdem l’òrgan”, afegeix Carmona.
Actualment a tot el món s’han realitzat aproximadament 100 trasplantaments i la seva viabilitat està al voltant del 80 %. Ja han nascut 30 nens fins ara. “Són cirurgies per a equips molt seleccionats, menys de 10 equips a tot el món són capaços de realitzar-la, cosa que situa l’hospital a l’elit de la cirurgia mundial”, apunta Carmona. “Estem avançant de manera adequada però encara no hem arribat a la meta. Ens falta l’èxit final que és poder assistir al naixement d’un nadó”, comenta Carmona.
