La barcelonina Scytl va néixer el 2001 a partir d’un grup de recerca de criptografia aplicada en processos electorals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb l’experiència acumulada asseguren que el propi sistema de recompte de vots impedeix que es puguin manipular els resultats. Per a Jordi Puiggalí, director de Seguretat de Scytl, el més important perquè no hi hagi frau és que hi hagi interventors que auditin les meses als col·legis electorals.
A partir d’aquests recomptes, s’aixeca acta i un representant de l’Administració transmet a través d’una aplicació el resultat. L’empresa encarregada de difondre’ls la nit electoral es limita a totalitzar i transmetre les dades que li van arribant, de manera que “si hi hagués algun error es detectaria en el recompte definitiu, que fan totes les juntes electorals provincials. Ho fan de manera pública, és a dir, tothom qui ho vulgui hi té accés.
El vot electrònic, “el més segur i transparent”
Des de Sctyl, però, creuen que és més segur i transparent el vot electrònic o per internet, amb què han treballat amb desenes de països, com Suïssa -un país amb gran tradició de consultes on hi van arribar el 2004- o Austràlia – que han portat a terme la consulta electrònica amb més ciutadans que s’ha fet-. També han treballat, entre d’altres, amb l’Equador o els Estats Units.
Expliquen que el primer pas per implantar el vot electrònic és començar per facilitar-lo amb el vot dels residents a estranger. Per implantar-lo, però, caldria canviar la llei electoral. Denuncien que en moltes ocasions ni tan sols arriben les paperetes i, en canvi, amb el vot electrònic, a través de mecanismes de criptografia es pot protegir la integritat i la privadesa del vot, i verificar si el vot està present en el recompte.
Puiggalí és conscient que en molts sectors l’ús de la tecnologia en els processos electorals genera reticències. “La gent veu un ordinador i no sap què hi passa darrere, genera pors. Nosaltres treballem per crear eines que puguin auditar els processos electorals, de manera que siguin transparents i se’ls pugui auditar com en unes eleccions en paper“.
“Els ajuntaments són les administracions més properes als ciutadans i cada vegada s’utilitza més aquesta revolució tecnològica per consultar sobre els pressupostos o saber què pensen els veïns”, explica Puiggalí. De fet, tenen experiència en processos participatius amb vot electrònics a Madrid i Girona. Ara esperen poder fer-se càrrec de la multiconsulta a Barcelona, que el govern municipal vol fer aquesta primavera.
