compartir
Fill d’un periodista i d’una correctora d’un diari, Santiago Tarín porta la professió a la sang. Després de tota una vida dedicada a la secció de successos i a la crònica negra, ara recupera alguns dels casos més sonats, cridaners i significatius a Los crímenes de los pasos perdidos i ens el ve a presentar al betevé directe.
Els fantasmes del Palau de Justícia
Al Palau de Justícia de Barcelona hi ha una gran sala que s’anomena, popularment, el saló dels passos perduts. Per allà hi ha caminat Santiago Tarín en nombroses ocasions, però també criminals, policies, jutges, víctimes i testimonis. Molts d’ells ja no són entre nosaltres, però el seu eco encara es pot sentir entre les parets d’aquesta institució, i ara també queden recollides en el nou llibre de Santiago Tarín. Entre la misèria i la picaresca, entre la mala sort i la mala fe, els personatges que desfilen pel llibre dibuixen una història alternativa de la Barcelona dels darrers 70 anys.
A l’hora de revisar aquesta galeria de fantasmes particular, ens sonaran noms com els d’El Vaquilla, que va encarnar a l’heroi tràgic de la cultura quinqui, o a El arropiero, potser l’assassí en sèrie més impactant de la història d’Espanya, de qui el nombre total de víctimes quedarà com un misteri més de la seva història. D’altres, en canvi, potser no n’hem sentit mai a parlar, com és el cas d’El Mula, símptoma de la misèria econòmica, social i institucional del franquisme, o Juan Carlos Firpo, el poeta que entabanava a tothom, i no amb els seus versos. Aquests i altres personatges troben el seu lloc en els records que Santiago Tarín aboca en aquestes pàgines.
Les recomanacions de Santiago Tarín per als periodistes
A Los crímenes de los pasos perdidos, Santiago Tarín regala consells per a les noves generacions de periodistes: Veure, en lloc de mirar; escoltar, i no sentir; comprendre, que no és el mateix que justificar; i recordar que “El periodista té l’obligació de buscar la veritat, però la veritat única no existeix”. Aquestes i altres reflexions ajuden a mesurar l’aproximació que l’autor barceloní fa de les històries que ens explica. Lluny d’enfocaments morbosos ni de narracions de broc gros, Santiago Tarín les entén, i ens les narra, seguint un altre dels axiomes del llibre: “Un crim és sempre la derrota de la raó i, al final, tot el que hi trobem són perdedors”.
