Fins aquest dijous la Fira de Santa Llúcia omplirà l’avinguda de la Catedral, una tradició que trobem documentada fa ja 225 anys. La va recollir el 1786 Rafael Amat, Baró de Maldà, en el seu dietari ‘Calaix de sastre’.

El text fa referència als pessebristes que s’instal·laven als voltants de l’ermita de Santa Llúcia, que s’omplia de gent a principis de desembre i que actualment només s’obre per a aquestes dates. Santa Llúcia se celebra el dia 13 de desembre i tradicionalment ha estat molt venerada pels barcelonins.

Santa Llúcia és la patrona de tot allò relacionat amb la visió. Antigament, les noies que estudiaven costura feien festa aquest dia i aprofitaven per anar a veure la santa. En molts pobles de Catalunya aquestes noies també passaven de casa en casa cantant cançons i goigs. Una d’elles, amb un tocat al cap, era anomenada Llucieta, i la resta de noies que l’acompayaven eren les cardenales. Durant el segle XVIII i la primera part del XIX, la Fira de Santa Llúcia era un lloc de passeig on les fadrines en edat de casar venien a deixar-se veure amb les seves millors gales i vestits amb l’objectiu de trobar pretendents.

La fira ha estat tradicionalment un aparador d’artistes de molta qualitat. Com la família Deulofeu, que fa 82 anys que té parada a Santa Llúcia i que està especialitzada en paisatges i coves. Treballen amb materials naturals com el suro, branques de matolls i molses. Això fa que cada peça sigui diferent i l’objectiu, com assegura Albert Deulofeu, és convertir aquests elements naturals i aconseguir donar-los forma i dinamisme.