L'any 2009 es va enderrocar l'antiga caserna de la policia. Era l'inici d'uns treballs que havien de portar al barri uns equipaments reivindicats durant molt de temps. Tres anys després, l'edifici policial és una realitat, però dels equipaments, no n'hi ha ni rastre. El canvi de govern ha deixat el projecte en suspens i ara el nou regidor vol proposar altres usos per al futur edifici. EDUARD FREIXEDES, regidor de Sant Martí "Traslladar-hi l'escola bressol, que actualment és al centre cívic en molt males condicions. Traslladar-hi el casal d'avis, que en aquests moments també és al centre cívic i en molt males condicions." L'objectiu de l'Ajuntament seria alleujar la càrrega de serveis municipals que es concentren al Centre Cívic Sant Martí. Aquestes noves propostes s'hauran de discutir amb l'associació de veïns, que té clares dues prioritats: la creació d'una biblioteca més gran i d'un centre de dia per a la tercera edat. Però sobretot el que volen és que es comenci a construir ja l'edifici d'equipaments. MANEL MARTÍNEZ, president AV Sant Martí de Provençals "La realitat és que tenim un barri molt poblat, amb molta densitat de població i necessita respostes per fer equipaments adequats i equipaments que facin front a les necessitats que tenim, que són moltes i diverses." Una de les novetats principals en la proposta del regidor és incloure el teatre dels instituts Joan d'Àustria i Infanta Isabel com a equipament de barri. EDUARD FREIXEDES, regidor de Sant Martí "La nostra idea és demanar-li a la Generalitat que aquesta sala ens la cedeixin a l'Ajuntament i que acabi sent la sala d'actes del centre cívic." MANEL MARTÍNEZ, president AV Sant Martí de Provençals "Ho veuríem amb bons ulls sempre que es fessin. Si es fa, nosaltres podríem renunciar que es fes aquí l'auditori i això donaria espai per fer més equipaments per al barri." L'any 2003 s'incloïa en el Pla d'equipaments la proposta de l'associació de veïns per construir un centre social. Després de nou anys la caserna és història, però els equipaments continuen sent, igual que aleshores, un desig veïnal.
