En els últims 70 anys, Barcelona s’ha escalfat 2,14 graus. Segons els experts, les ciutats són les grans causants del canvi climàtic, però també les grans perjudicades. El conjunt del planeta s’escalfa, però les grans metròpolis, encara més.

Un estudi del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) assegura que Sant Andreu, Nou Barris i Raval són els barris més vulnerables al canvi climàtic, perquè és on es concentra una gran quantitat d’edificis de baixa qualitat, a la vegada que hi ha una gran densitat de població que està envellida. Malgrat tot, l‘Eixample i Ciutat Vella són els districtes que mostren una temperatura terrestre més elevada. Per contra les zones verdes de la ciutat, són les més fresques.

A les ciutats es viu el fenomen anomenat illa de calor, que és un increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en contrast amb la perifèria, sobretot en les hores nocturnes. Tot plegat agreujat pel tipus de material que s’acostuma a utilitzar-hi, que acumula calor durant el dia i després el va emetent, provocant que les nits siguin més calentes. 

Veient els resultats, des de la UPC ha decidit trobar solucions efectives per pal·liar aquesta problemàtica, que es calcula que provocarà el 2050, 3.000 morts addicionals. L’estudi conclou que el comportament tèrmic d’una ciutat depèn de molts factors, però proposa solucions concretes i fàcils d’aplicar. Com per exemple, canviar el tipus de material i colors dels paviments, especialment en les zones de joc infantils, així com les façanes d’edificis. En tots dos llocs recomanen fomentar l’ús de colors clars, perquè els foscos acumulen més temperatura. O incrementar les zones verdes, que tenen una funció clau en la regulació de la temperatura. I no només augmentar el verd en superfície, també és molt important plantar arbres que facin ombra als vianants i que deixin entrar la llum els edificis a l’hivern.

Però no només això, també recomanen ampliar el percentatge de sòl permeable, mitjançant paviments urbans que siguin permeables i que evitin inundacions, i un sistema de separació d’aigües brutes i grises de pluja. Sobretot, tenint en compte que amb el canvi climàtic es preveu que augmentin les pluges curtes i torrencials. A la vegada que proposen integrar cossos d’aigua artificial, és a dir, zones humides on retenir l’aigua de pluja. Un mètode que ha de servir per rebaixar la temperatura ambient.

Per totes aquestes mesures, cal implicar-hi tant les institucions com els sectors de la construcció, perquè amb petits canvis es podria aconseguir molta millora.