El 29 de setembre del 2018 Víctor González va acompanyar la seva dona a la manifestació Holi que es va fer per impedir l’homenatge als cossos policials arran de les seves actuacions l’1 d’octubre del 2017. S’hi van produir fortes càrregues policials i ells, amb coneixements en primers auxilis, es van posar a atendre els ferits. Des d’aleshores participa en totes les mobilitzacions amb Sanitaris per la República.

L’entitat és una associació de voluntaris que es defineixen com a republicans, feministes i antifeixistes i que participen de forma neutral en manifestacions o concentracions. S’encarreguen d’atendre i fer els primers auxilis als ciutadans que necessitin algun tipus d’atenció mèdica, ja sigui perquè algú s’ha marejat o perquè ha rebut algun tipus d’impacte en una càrrega policial. El Víctor comenta que “atenem tothom: gent de Vox, de Ciutadans, mossos d’esquadra… Nosaltres atenem persones, som neutrals“.

Com s’organitzen

En les mobilitzacions, els sanitaris es divideixen en equips de quatre o cinc persones, i sempre hi ha un metge, infermers, auxiliars i un comunicador, normalment el que porta una bandera i que s’encarrega d’estar connectat amb els altres grups a través d’un “walkie-talkie”. La bandera serveix per indicar quin equip de Sanitaris per la República és (cadascuna hi té el número del grup), ajuda els manifestants a veure on tenen un punt d’atenció i serveix també per avisar els cossos policials en cas d’estar atenent algú enmig d’una càrrega. Normalment no es posen mai a la primera línia d’una manifestació. Són entre la gent però als laterals o al perímetre de les concentracions per tal de poder ser localitzats i intervenir ràpidament en cas de ser necessaris.

Quin material utilitzen

Equip de primers auxilis bàsic dins de la seva motxilla:

  • Gel: per als cops, hematomes… ja siguin produïts per cops de porra o l’impacte de projectils d’escuma o  pilotes de goma, com també per qualsevol tipus de caiguda.
  • Sèrum: per netejar les ferides i poder veure la profunditat d’un tall, si és superficial.
  • Benes adhesives: per aguantar el gel o per tapar un tall.
  • Tires de sutura: per a talls en què posteriorment caldrà posar punts. Ells no cusen talls.
  • Gases: per netejar les ferides i parar hemorràgies.
  • Tisores: per tallar esparadrap, benes, bosses, etc.
  • Guants: per higiene en l’atenció mèdica.

També van equipats amb un casc; unes ulleres antiimpacte per protegir-se de les pilotes de goma o escuma; una mascareta, principalment per evitar les molèsties del fum; un antiàcid, per protegir-se dels gasos lacrimògens que en ocasions usa la policia, i uns “walkie-talkies” per comunicar-se entre els coordinadors dels diferents equips.

Moments de tensió

Quan hi ha càrregues policials es mantenen al marge de la policia i els deixen actuar. El Víctor explica que “hi ha un cert respecte entre els Mossos i Sanitaris per la República. Veuen que no destorbem la seva feina i nosaltres fem la nostra tasca. Sense opinar si la fan bé o malament”. Tot i això, actuar en aquestes circumstàncies de tensió els crea un estrès molt gran. “Tu estàs curant alguna persona i aixeques el cap i te n’han vingut dues més. I els estàs curant i en tens quatre. Et quedes sense material i has d’avisar per ràdio els altres equips: ‘No tinc gel, no tinc benes… si us plau, porteu-ne cap aquí!'”. Malauradament confessa que després de les darreres intervencions “ja s’estan acostumant a treballar així“, entre cops de porra i sentint a prop els trets d’escuma o de les boles de goma.

Voluntaris al carrer

A part de Sanitaris per la República, en les darreres mobilitzacions també s’han pogut veure altres grups de sanitaris que fan tasques molt semblants a ells. Alguns són vinguts de fora de l’estat, com per exemple Street Medic France, que ja havia participat en les mobilitzacions dels Armilles Grogues. Sanitaris per la República no hi té res a veure ni pel que fa a l’organització ni als protocols d’atenció mèdica. Sanitaris per la República no medica la gent que atén, només practica primers auxilis i si el metge del grup ho considera oportú es deriva aquella persona al SEM.

El futur d’aquesta organització depèn, i força, de la situació política del país. “Desitjaríem que la república s’establís, que no hi hagués cap tipus de pres polític, que la societat no s’hagués de mobilitzar per aquesta qüestió i que no fos necessària la nostra feina. Voldríem… deixar d’existir com aquell qui diu…“, confessa el Víctor mentre es carrega la motxilla i es dirigeix cap a la mobilització següent.