Amb el nomenament culminava l’èxit del projecte, després de quatre intents fallits. La primera candidatura va ser el 1924, però va guanyar París en la votació final. El 1936 va tornar-s’hi a presentar, però se la va endur Berlín. I el 1965, Barcelona va perdre davant Munic. La victòria va treure, el mateix dia, els ciutadans al carrer. La bandera amb el logotip de la candidatura, dissenyada per Amèrica Sànchez, va onejar a totes les celebracions.
El 1980, el llavors alcalde, Narcí Serra, va fer els primers passos de la candidatura. Al juny, el ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat presentar-la al COI. L’estudi de viabilitat, realitzat per Romà Cuyàs el 1982, va tenir molt bona acollida. A finals del mateix any, Pasqual Maragall es va convertir en el nou alcalde de Barcelona i va agafar les regnes. Tots tres, van estar presents, l’endemà de l’anunci a Lausane, a la Font Màgica de Montjuïc per celebrar la victòria.
Des de 1980 fins a aquell 17 d’octubre de 1986, Barcelona es va dedicar a promocionar la candidatura de continent en continent. Ho va fer amb aquest vídeo, amb els voluntaris olímpics com a protagonistes i, de rerefons, els espais de la ciutat en evolució per acollir els jocs: l’estadi de Montjuïc, les seus i la Vila.
