El Salvador Ferran és veí de Vallvidrera “de tota la vida” i ha format part de l’associació de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera durant 35 anys. A escala professional, ha treballat com a bomber de Barcelona durant gairebé 40 anys i ha fet moltes campanyes de prevenció d’incendis a Collserola. Ara ja està jubilat però segueix vetllant per prevenir incendis a la serra, a través de la lluita veïnal. Un altre dels seus objectius és la preservació del patrimoni arquitectònic i històric de Collserola, amb les masies com a objectiu principal.
Cofundador de diverses entitats veïnals
Des de ben jove, el Salva Ferran ja es va començar a implicar en les lluites veïnals. La primera va ser als 17 anys en contra dels abocaments de terres descontrolats procedents de la construcció dels túnels de Tabasa. Set anys després, amb 24 anys, va entrar a la junta de l’associació de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera. En els últims anys ha estat el cofundador de tres entitats veïnals més. El 2014 de la cooperativa de consum Can Pujades, i el 2020, de l’associació Som Collserola i l’associació Collserola Paisatge Viu. En els últims anys també ha sigut part activa de la defensa de la Casa Buenos Aires, per evitar que s’enderroqués i s’hi construís un hotel de luxe.
“Amb l’enderroc de Can Pujades hem passat de la indignació al compromís”
L’enderroc de Can Pujades va ser un punt d’inflexió
“Amb l’enderroc de Can Pujades, els veïns vam dir prou“, explica el Salvador Ferran, mentre recorda aquell moment trist per als veïns de Vallvidrera i de Mas Sauró. La casa, de propietat municipal, tenia un valor sentimental per al veïnat, però l’Ajuntament va decidir tirar-la a terra ara fa 15 anys, i això va indignar molt als veïns. Posteriorment van reivindicar fer uns horts comunitaris en aquesta finca i aquest any ja celebren el 10è aniversari. “Ara som una seixantena de famílies, conscients i compromeses amb el consum, amb la recuperació del patrimoni, amb la recuperació de la ramaderia, amb Collserola…”.
Més que preservar patrimoni
“Preservar les masies i donar-los una utilitat agrícola o ramadera, augmenta la biodiversitat i també ens ajuda amb la prevenció d’incendis“, explica el Salvador Ferran, que ha treballat com a bomber durant quatre dècades a Barcelona i entorns. “Ens proporciona aquest mosaic agroforestal, aquests espais oberts amb una vegetació diferent, on habiten espècies que no viuen al bosc. Per altra banda, ens fan de tallafoc i ens protegeixen d’un gran incendi de sisena generació“, afegeix Ferran.
En els últims anys han desaparegut completament masies com Can Rectoret o Mas Sauró. El monestir de Valldonzella va pel mateix camí, i la granja de Can Llevallol i la torre del Bisbe s’han salvat de moment, gràcies a la pressió veïnal feta per associacions com Som Collserola.
Aquesta entitat es va crear l’any 2020 per un grup d’amics, entre ells el Salva Ferran, amb l’objectiu de donar visibilitat al patrimoni de la serra i preservar-lo. “Les poques masies que queden, si l’administració no hi posa de la seva part, es van deteriorant perquè no tenen usos i, al final, com que tampoc no tenen rendiment econòmic acaben desapareixent“, alerta Ferran.
De mica en mica, però, s’està recuperant una certa activitat agrícola i ramadera a la serra i fa pocs anys s’ha creat l’associació Collserola Pagesa per representar els pagesos de la zona i defensar els seus interessos. “Cada vegada hi ha més productes cultivats o elaborats a Collserola: es fa mel, vi, oli, molts productes d’horta…”, explica Ferran il·lusionat.
Collserola té un 80 % de bosc
El 2013 es va fer el Pla agropecuari de Collserola i es va fer evident que l’agricultura havia pràcticament desaparegut del parc natural. “Fa 130 anys un 20 % de Collserola era bosc, ara ho és un 80 % i s’ha convertit en un bosc continu“, explica Ferran. “A més, hem anat posant urbanitzacions, pobles, cases, dins d’aquest espai amb el perill que comporta“.
“Amb el canvi climàtic, o gestionem el bosc o se’ns pot cremar tot”
L’any 2020 el veïnat dels diversos municipis de Collserola es va unir per crear l’associació Collserola Paisatge Viu i exigir una millor gestió forestal per prevenir incendis. “Hem mirat més enllà del nostre barri, i hem vist Collserola com una sola unitat, que si crema una part pot cremar tota la serra, i hem fet pressió a les administracions“, argumenta Ferran. “També hem fet molta pedagogia, hem explicat a les escoles i als veïns que reduir els arbres prop de les cases per fer les franges de prevenció és positiu per a tots”.
Amb el mateix objectiu, des de la cooperativa Can Pujades s’ha reivindicat durant anys la pastura de ramats a Collserola, ja que les ovelles i cabres hi poden pasturar i reduir el sotabosc durant tot l’any, mentre que la maquinària desbrossadora no hi pot intervenir en algunes èpoques.
