El trasplantament renal realitzat amb l’òrgan d’un donant viu ofereix diversos beneficis clínics i immunològics, ja que es pot fer un millor estudi de l’òrgan per assegurar al màxim possible la seva viabilitat. A la Fundació Puigvert, un 40 % dels trasplantaments renals procedeixen d’un donant viu, segons dades del 2019 (abans de l’inici de la pandèmia). A tot Espanya, la mitjana no arriba al 15 %.
Un dels pacients que recentment s’ha realitzat aquesta operació al centre barceloní és en Joan. A ell li van diagnosticar insuficiència renal l’any 2016 i la seva salut va anar empitjorant fins que a finals del 2020, amb una funció renal terminal, només li quedaven dues opcions: fer diàlisi o un trasplantament de ronyó. Finalment es va decantar per aquesta segona opció i, de fet, va ser la seva dona, la Nuri, qui li va donar.
Parelles i altres familiars, els principals donants en viu
Segons la Carme Facundo, cap clínic de la Unitat de Trasplantament de la Fundació Puigvert, la gran majoria de donants en viu són familiars i en molts casos és la parella. A en Joan i a la Nuri els van operar el 22 d’abril i en només dues setmanes la recuperació d’en Joan va ser “increïble”, segons destaquen: “He pogut sortir al carrer, tornar a conduir i tornar a fer vida normal sense excessos”, diu.
El major benefici d’aquest tipus de donació, segons Facundo, és que (en comparació amb el transplantament de cadàver) els ronyons són de persones sanes, que no han patit “tècniques agressives per l’extracció”, ni llargs períodes de preservació de l’òrgan entre l’extracció i la implementació. De fet, el donant està en un quiròfan i el receptor en el del costat.
La cirurgia robòtica, un gran aliat
Actualment, al voltant del 70 % dels trasplantaments de ronyó de donant viu de la Fundació Puigvert es realitza amb cirurgia robòtica. Aquesta tècnica també té gran avantatges, ja que “minimitza les complicacions, provoca menys dolors postoperatoris i afavoreix la recuperació“. De fet, en el cas d’en Joan pràcticament no ha pres analgèsics i tan sols ha de prendre la medicació per evitar el rebuig de l’òrgan nou.
Aquesta tècnica també afavoreix al donant: “Ja que es fa una intervenció sense patir cap malaltia, cal que la intervenció sigui mínimament invasiva”, explica la doctora Facundo.
