Fins ara l’ESMES, l’Equip d’Atenció a la Salut Mental per als Sensellar de Barcelona, el formaven dos psiquiatres, dos infermers, un administratiu i quatre gestors de casos especialitzats en psicologia. “Poder arribar a totes les persones que viuen al carrer a Barcelona amb dos infermers era impossible”, explica Francesca Asensio, psiquiatra i coordinadora d’aquest servei. Ara, en canvi, amb la nova dotació pressupostària aquest equip doblarà el personal i passarà a tenir 18 professionals, entre els quals hi haurà quatre metges i cinc infermers.
El conseller de Salut, Antoni Comín, ha reconegut que la pressió assistencial que rebia l’ESMES “era molt forta” i “no tenia els recursos suficients” per atendre tots els casos que els derivaven els serveis socials municipals. Es calcula que de les prop de 3.000 persones sense llar que hi ha a Barcelona, la meitat tenen un problema de salut mental greu. Per això, afirma Comín, “és imprescindible aquest abordatge simultani” des de les dues parts, des dels treballadors socials i també des d’una aproximació sanitària i psiquiàtrica.
L’ESMES es va posar en marxa el 2007, ara fa 10 anys, per apropar l’assistència sanitària i social a les persones sense llar amb un trastorn mental greu que no acceptaven anar als centres d’acolliment temporal. La tasca dels professionals que hi treballen és lenta. “Anem al carrer, identifiquem aquestes persones, i amb el temps hi establim un vincle i ens guanyem la seva confiança”, explica Francesca Asensio, per aconseguir que tornin a entrar al sistema sanitari. Es tracta d’ajudar-les a “recuperar la vida”, conclou. “Per nosaltres és un repte que ens implica sortir de la comoditat del despatx i veure el pacient allà on està i on necessita atenció”, diu David Clusa, psiquiatra i cap del Departament de Salut Mental de la Fundació Sant Pere Claver.
