La Sagrada Família és sens dubte una de les joies arquitectòniques de la ciutat i, a més, l’església més alta del món. Amb el temps, s’ha convertit en un dels principals atractius turístics de la ciutat, però, en essència, és un edifici religiós. De fet, Antoni Gaudí el va concebre com una Bíblia en pedra. Per això, sigui per un motiu o per un altre, és objecte de peregrinació.
Segons l’antropòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona José Mansilla, els pelegrins i els turistes tenen similituds. En els dos casos, senten que “tornen a casa diferents de com havien començat el viatge”. En el cas dels pelegrins, per haver estat en contacte amb un lloc diví, i dels turistes, perquè visitar la Sagrada Família els aporta un capital cultural que no tenien abans d’haver-la vist.
El pelegrinatge religiós, en descens
El que sí que els diferencia, però, és que mentre uns pugen, els altres minven. L’antropòleg assegura que els pelegrinatges per motius religiosos estan en descens. Això s’explica, diu, perquè cada cada cop la ciutat és més laica. “Avui dia, almenys a Barcelona, ningú té al cap que la Sagrada Família és una obra religiosa, sinó que és un referent turístic”, sentencia.
Repunt puntual de visites religioses
Ara bé, Mansilla vaticina que el nombre de persones que van a la Sagrada Família per motius religiosos pujarà coincidint amb l’arribada del papa Lleó XIV. “Hi ha una mena de fervor momentani amb aquests tipus d’esdeveniments”, explica, tot i que assegura que és puntual: “Quan ens van visitar els altres papes va haver un pic d’assistència religiosa, però va acabar baixant”. Ara, pensa, passarà el mateix.
