Les Roquetes recordarà amb una plaça Maria Antònia Canals, la mestra que ho va canviar tot

Són encara molts els exalumnes que recorden els mètodes innovadors, basats en el sistema Montessori, que Maria Antònia Canals va portar als anys seixanta a l’Escola Ton i Guida en un moment en què als barris de Verdum i les Roquetes hi mancava pràcticament de tot. Tres anys després de la seva mort, el plenari de Nou Barris ha aprovat recordar amb una plaça la tasca que la mestra i pedagoga va fer per a aquells infants.

L’espai triat és una placeta que es va crear fa uns quinze anys però que fins ara no tenia nom. O més ben dit, no en tenia cap d’oficial. És l’espai que queda entre els carrers de Llopis i Pla dels Cirerers. Allà fins la darrera primavera, una mena de turonet artificial presidia la plaça, de manera que el veïnat havia batejat l’indret amb diversos mals noms: plaça de la mamella o del pit, del gra, de l’ovni o, fins i tot, de l’hemorroide. Des de l’estiu llueix una nova urbanització, que ha eliminat la protuberància en favor d’un espai d’estada pràctic. Ara el nom acabarà de dignificar la plaça.

Referent en renovació pedagògica

Maria Antònia Canals (1930 – 2022), mestra i matemàtica, va ser un referent de l’aplicació dels mètodes de Maria Montessori a l’educació, sobretot en tot allò relacionat amb les matemàtiques. Uns mètodes que va portar a la pràctica primer a l’Escola Talitha i, a partir del 1962, a l’Escola Ton i Guida, a les Roquetes. A Nou Barris va aconseguir motivar els infants amb nous sistemes per aprendre a multiplicar, amb assignatures com plàstica i música, o amb excursions. En una època de rigidesa a l’aula, la creativitat i la motivació van engrescar l’alumnat i facilitar-ne l’aprenentatge. De fet, a l’hora de fundar l’escola, no va triar el nom de Ton i Guida a l’atzar. Volia encoratjar els infants a seguir l’exemple dels personatges del conte de Hansel i Gretel —Ton i Guida en català—, que amb enginy i perseverància aconsegueixen vèncer la bruixa.

Publicacions i reconeixements

A més de la seva trajectòria com a mestra, va crear amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d’altres, l’Associació de Mestres Rosa Sensat. També és també autora de nombroses publicacions sobre l’ensenyament de les matemàtiques i va presidir la Federació d’Entitats per l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya. L’any 2001 es va jubilar i va passar a dirigir el Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l’Escola (GAMAR), que va fundar l’any 2002 a la Universitat de Girona.

Maria Antònia Canals va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals la Medalla al Mèrit en el Treball el 1986, el Premi Mestres 68 el 1994, la Creu de Sant Jordi (2006), el premi Gonzalo Sánchez Vázquez del Ministeri d’Educació d’Espanya (2007), la Medalla d’Honor de Barcelona (2009) i la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2012). La Biblioteca de la Universitat de Girona custodia des del 2011 el Fons M. Antònia Canals, format per uns 500 volums majoritàriament sobre matemàtiques i el seu ensenyament i aprenentatge.