L’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha articulat l’informe final al voltant d’un dels drets fonamentals que recull la Constitució espanyola, el dret de reunió i de manifestació. La lletrada ha assegurat que s’està criminalitzant aquests drets i que s’està perseguint el president d’Òmnium per haver impulsat una mobilització social que va ser pacífica i no violenta. També ha insistit que la defensa de la unitat d’Espanya no pot anar en contra dels drets fonamentals. Roig ha criticat al Suprem que els poders de l’Estat vegin com una “amenaça” i no com un dret les protestes i manifestacions ciutadanes.

 

“La Constitució no s’entendria sense les mobilitzacions dels anys 70”

Roig ha basat la seva argumentació en el dret constitucional i ha assegurat que “no hi ha Constitució sense dret”. En una al·lusió directa a la fiscalia, ha dit que “no hi ha Constitució sense democràcia, i que no hi ha democràcia sense participació dels ciutadans i no hi ha participació col·lectiva sense les condicions materials que la facin possible”. En aquest sentit, ha posat com exemple les mobilitzacions dels anys 70 que van permetre aconseguir la Constitució espanyola.

El pacifisme de Jordi Cuixart

L’advocada també ha centrat bona part del seu discurs a defensar el pacifisme de Jordi Cuixart i ha insistit que sempre va fer crides a la calma i que “mai no va voler impedir l’actuació judicial, sinó protestar per ella”, així com la resta de la ciutadania mobilitzada. Roig ha parlat del 20 de setembre i ha assegurat que els danys als vehicles no són atribuïbles als organitzadors. Sobre la protesta davant la conselleria d’Economia també ha explicat que quan Cuixart va pujar al cotxe de la Guàrdia Civil i va parlar de “mobilització permanent”, ho va fer per dissuadir als manifestants per dissoldre la concentració.

 

Falta de proves

L’informe final de la lletrada també ha retret a les acusacions la falta de proves i ha assegurat que els vídeos aportats no mostren la suposada violència de la ciutadania de que parlen fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox. Roig assegura que no es planteja una instrumentalització de la mobilització ciutadana com a eina d’insurrecció en cap dels documents en què es basen les acusacions. En canvi, la lletrada ha dit que la violència exercida per les forces policials va ser desproporcionada.

Crítiques a Baena i el vocabulari de la rebel·lió

L’advocada ha dit que el terme “manifestar-se” evoca dues interpretacions molt diferents: el que per a uns és un moviment de justícia social i l’exercici positiu dels drets, d’altres ho associen a “desordre, caos, malestar i desafiament o amenaça a l’autoritat”. Roig ha fet referència a les declaracions d’alguns testimonis policials de les acusacions en què els agents han concebut les manifestacions que es produïen davant de les seves casernes com a”desafiaments o amenaces a l’autoritat”.

Roig s’ha referit en particular al tinent coronel de la Guàrdia Civil responsable dels atestats de la causa, Daniel Baena,testimoni que ja va ser qüestionat per Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, en el seu informe final. L’advocada l’ha acusat d’utilitzar un vocabulari fals, que no es correspon amb la realitat dels fets per “servir en safata” a la fiscalia un argumentari que permetés l’acusació de rebel·lió  i poder “parlar de cop d’Estat i període insurreccional”.