Qui va fundar i fins ara ha assessorat la recentment dissolta UAVAT Robert Manrique assegura que com a víctima li “fa fàstic” reconèixer que no s’ha atès les víctimes del 17-A per una qüestió econòmica. Considera que des de l’Administració de l’Estat “han mostrat una falta d’empatia molt gran amb les víctimes” de l’atemptat terrorista de l’agost de 2017 a la Rambla i Cambrils.
Estem igual que quan hi va haver els atemptats de l’Hipercor, on no es buscaven les víctimes”
A més, afirma que l’Estat ha defugit la seva responsabilitat —tal com preveu la Llei 29/2011— de contactar les víctimes perquè puguin veure reconeguts els seus drets. Manrique afegeix que “estem igual que amb els atemptats de l’Hipercor de fa 35 anys”, perquè aleshores no van buscar les víctimes per indemnitzar-les dels danys patits i “vam ser nosaltres qui les vam buscar a partir de la guia telefònica”. “35 anys després estem igual, però ara busquem les víctimes per internet”.
Del total de les víctimes ateses per la UAVAT, només sis han rebut una indemnització
La ja expresidenta de l’associació UAVAT, Sara Bosch, assegura que de les 217 persones amb qui l’entitat es va posar en contacte al seu moment per fer-ne un seguiment i preguntar-los què necessitaven, només sis, víctimes de lesions físiques i familiars de víctimes mortals, han rebut indemnització econòmica i el finançament de l‘acompanyament psicològic per part del Ministeri de l’Interior.
A més, 117 víctimes van reconèixer tenir afectacions de caràcter psicològic però el govern els va denegar cap tipus de reconeixement i compensació. D’aquestes, 76 persones van recórrer a la via penal i finalment els van reconèixer com a víctimes a través d’una sentència de l’Audiència Nacional.
Ara bé, fins que la sentència no sigui ferma Interior no decidirà si els compensa o no econòmicament. De la resta que queden fins arribar a les 347 víctimes que ha reconegut la sentència de l’Audiència Nacional, “no en sabem res” diu Bosch.
La Unitat d’Atenció a les Víctimes catalana, inexistent
L’entitat lamenta la manca d’un protocol d’assistència postatemptat i no haver rebut notícies de la creació de l’oficina d’atenció a les víctimes per part de la Generalitat.
A més, denuncien que la Generalitat no els ha arribat a facilitar mai les dades de les víctimes per posar-s’hi en contacte i informar-los del seus drets. “La nostra feina ja no té raó de ser”, diu Bosch.
Falta de protocol útil de cara a un nou atemptat
Una altra cosa que retreuen a l’Administració és la inexistència d’un protocol útil en cas que hi hagués un nou atemptat terrorista. “La filiació que han fet de les víctimes amb l’actual protocol és un desastre” afirmen Manrique i Bosch. I afegeixen que ells fa “5 anys mínim” que estan parlant amb les víctimes però mai s’han assegut a parlar amb ells de cara a l’elaboració d’un protocol amb cara i ulls.
A partir d’ara demanen a supervivents com familiars que recorrin a l’associació 11M, que va dirigir Pilar Manjón en el seu moment.
