En Ricard Rubio ens mostra la seva motxilla per a emergències. En treu la pols perquè no l’ha hagut de fer servir mai. En va donar una a cadascuna de les seves tres filles. I, de fet, la més petita la va obrir el dia de la gran apagada, ara fa un any. “No es podien comunicar i va pensar: ‘La motxilla del pare!'”, explica Rubio. Allà hi va trobar una ràdio i unes piles, essencials per poder saber què estava passant.
La ràdio és un element bàsic però el lot que inclou la motxilla de Rubio està preparat per a qualsevol eventualitat. En treu barretes lluminoses, llumins antitempesta, una espècie de canyeta amb filtres… “Podries beure directament d’un bassal”, concreta. També ens mostra una capsa amb encenalls de fusta. “Són especials perquè estan encerats i prenen molt ràpid”.
En Ricard Rubio és un prepper o preparacionista. Són persones preparades, valgui la redundància, per a tot tipus d’emergències sobrevingudes. De fet, de l’apagada d’ara fa un any per poc ni se n’assabenta. El diari El Periódico ja el va anar a trobar en aquell moment. Ara rememora a betevé com ho va viure. “Si no fos pel WhatsApp no ens n’hauríem assabentat”, assegura. “Aquí teníem electricitat perquè tenim plaques solars”.
“Cada vegada més gent és conscient que tot se’n pot anar en orris”
En Ricard viu amb la seva dona i el seu gos en un habitatge autosuficient, en un càmping a la província de Barcelona que prefereix no situar en el mapa. Disposa d’electricitat per plaques, aigua en dipòsits suficient per a mesos i, sobretot, menjar que no es faci malbé. Ens mostra una de les seves llaunes més antigues, plena de xili amb arròs. No caduca fins al 2037.
“L’ideal seria tenir prou menjar per a tres setmanes o més”, explica. “I tret que tinguis molts diners no ho pots fer d’un dia a l’altre. Vas comprant ara una llauna, ara un paquet d’arròs… I vas fent”. L’apagada, assegura, va accentuar l’interès cap al col·lectiu prepper.
“Cada vegada hi ha més gent que va prenent consciència que un dia tot se’n pot anar en orris, que el sistema econòmic actual pot col·lapsar i això pot derivar en aldarulls i escassetat de subministraments”, explica.
“Hi ha molts guillats en aquest món”
De preppers, explica Rubio, n’hi ha de molts tipus. Ha contactat amb centenars d’ells perquè, durant un temps, venia productes a internet dirigits a aquest col·lectiu. Encara en conserva estoc, com capses plenes de cordes, ponxos i lots de pesca.
“He conegut a molts preppers i n’hi ha de tots els colors, també molts de guillats”, assegura. “Hi ha gent amb molts diners que, fins i tot, s’arriba a construir refugis atòmics. Qui ens ha de disparar un míssil atòmic? Si fóssim a prop d’una base nord-americana, encara”.
Ell, que també es considera un col·leccionista d’objectes de supervivència, ho enfoca d’una manera més realista. “Tinc el mínim per poder sobreviure tres setmanes sense dependre de la resta de la societat”. “Per què? Perquè és una cosa que ja he vist, amb la pandèmia i l’apagada, que pot passar. I pot tornar a passar”.
