(ACN/Redacció) Un estudi liderat per l’Institut de Recerca Sant Pau ha pogut identificar danys en la substància blanca del cervell en etapes primerenques de l’Alzheimer que poden no ser visibles en una ressonància convencional. La malaltia s’ha estudiat tradicionalment com una patologia que afecta principalment la substància grisa del cervell, on es localitzen els cossos neuronals i on s’acumulen algunes de les lesions més característiques de la malaltia. Tanmateix, cada vegada hi ha més evidències que la substància blanca també s’altera en fases primerenques del procés neurodegeneratiu. Per això, s’ha analitzat amb una nova tècnica de ressonància magnètica.
“Aquest estudi reforça la idea que la malaltia de l’Alzheimer no afecta únicament la substància grisa. La substància blanca també s’altera de manera precoç i pot aportar informació molt rellevant sobre la progressió de la malaltia”, explica Alexandre Bejanin, cap del grup d’Imatge i Envelliment Cerebral de l’IR Sant Pau i autor de correspondència del treball.
Una visió més completa de l’Alzheimer
Els investigadors consideren que aquesta informació pot ser especialment rellevant en el context actual, en què estan emergint tractaments nous dirigits contra l’Alzheimer i augmenta la necessitat de disposar d’eines que permetin caracteritzar millor l’estat cerebral de cada pacient.
“Aquests resultats ens obliguen a pensar en la malaltia de l’Alzheimer d’una manera més global. Per comprendre millor la seva evolució, necessitem incorporar eines que ens permetin estudiar no només la patologia clàssica, sinó també el dany vascular, axonal i de la substància blanca”, conclou Bejanin.
La síndrome de Down com a model d’Alzheimer
La síndrome de Down constitueix una població especialment rellevant per estudiar l’Alzheimer. La trisomia del cromosoma 21 implica una còpia addicional del gen APP, relacionat amb una de les proteïnes clau en la malaltia. Per aquest motiu, les persones amb síndrome de Down presenten un risc molt elevat de desenvolupar Alzheimer al llarg de la vida.
“La síndrome de Down ens ofereix una oportunitat única per estudiar fases molt inicials de la malaltia de l’Alzheimer, perquè la seva evolució biològica és més predictible“, apunta Bejanin.
Una eina per captar canvis microscòpics
Un dels interessos principals d’aquesta mesura és que pot detectar alteracions microestructurals abans que el dany sigui visible mitjançant tècniques convencionals de ressonància. En l’estudi, especialment en les persones amb síndrome de Down, es van identificar alteracions en casos en què encara no s’observaven hiperintensitats de la substància blanca, unes lesions visibles en ressonància que solen relacionar-se amb dany vascular i pèrdua d’integritat del teixit cerebral.
“És un resultat molt rellevant, però s’ha d’interpretar amb prudència. L’estudi encara no segueix les mateixes persones al llarg del temps. El pas següent serà confirmar-ho en estudis longitudinals”, precisa Alejandra Morcillo-Nieto, primera autora de l’estudi i investigadora del grup d’Imatge i Envelliment Cerebral de l’IR Sant Pau.
