Veïns i comerciants del Carmel encara tenen molt present aquell 27 de gener de 2005, el dia que les obres de l’L5 van provocar l’ensorrament de l’edifici situat al passatge de Calafell, 10, i van deixar un esvoranc de 18 metres de diàmetre i 35 de profunditat al barri. La conseqüència més visible va ser l’enderroc de quatre blocs de pisos, que va afectar directament un miler de veïns. Després de 20 anys, aquella ferida física al barri ha deixat una cicatriu que ha transformat aquest punt de la ciutat.

Episodis d’ansietat i de depressió

La incertesa de no saber què passaria l’endemà de l’esvoranc la van notar, i molt, en els pocs comerços que van poder reobrir poc després de l’accident: la Farmàcia Olius. Aquest establiment estava situat al carrer del Llobregós, a l’anomenada zona zero on no es podia accedir. La farmacèutica, Marta Olius, recorda que “vam trigar tres mesos a poder tornar a l’activitat“. Però li va deixar marca copsar com, després de la reobertura, “despatxàvem molts medicaments receptats per a casos d’ansietat i de depressió“.

Més de 200 comerços afectats

La majoria de comerços de l’interior de la zona zero, però, no van poder recuperar l’activitat. Hi va haver 236 establiments comercials afectats, dels quals, una part petita van continuar amb l’activitat en altres emplaçaments, dins o fora del Carmel. Un any després de l’accident, 29 comerços encara no havien pogut reobrir, i almenys tres van acabar per liquidar el negoci.

Després de 20 anys, l’Encarna Puig, gerent i dinamitzadora de Carmel Comerç, recalca que tot allò associat a l’esfondrament “va suposar un abans i un després pel barri” perquè, entre d’altres, va ser un impacte “perdre mil veïns de cop”.

En barris com el Carmel —que tenen una dinàmica social semblant a la d’una població petita— va ser una sotragada per al teixit comercial. Puig afirma que “si bé hi van haver botiguers que es van acollir a les ajudes públiques, amb aquestes ajudes no n’hi va haver prou” i molts negocis van acabar tancant els anys següents.

La resistència, en l’ADN del Carmel

Dir que els barris obrers com el Carmel són entorns fets a cop de lluita, de reivindicacions i de resistència pot semblar un tòpic. Però no. I en això, l’Encarna Puig hi posa context: l’històric i l’econòmic. La gerent i dinamitzadora de Carmel Comerç recorda que “tot just havíem sortit de la crisi del 1992 i, quan trèiem el cap, va venir l’esfondrament”. Després, “mentre ens anàvem aixecant, va fer impacte la crisi financera del 2008 i, quan semblava que tornàvem a agafar aire, va aparèixer la covid”.

És una successió de crisis, una darrera de l’altra i en un barri obrer, que denoten que al Carmel, les coses sempre són una mica més difícils que en altres llocs.

Amb tot, hi ha qui té una teoria: “En aquest barri m’he adonat que la gent se’n surt de tot”, diu la farmacèutica Marta Olius.

Comparteix a: