Una de les dues residències d’estudiants que s’estan construint a Drassanes, al barri del Raval, obrirà el setembre vinent. Es tracte de l’edifici més proper al carrer de Peracamps. L’altre, el que dona al carrer del Portal de Santa Madrona, ho farà el setembre de 2027. Així ho han confirmat a betevé fonts de Practik la promotora del projecte urbanístic. Seran dos edificis de planta baixa i quatre altures, i el que dona al carrer del Portal de Santa Madrona tindrà a més una torre central de planta baixa més 9 altures. Les dues residències estan pensades com a edificis independents pel que fa als acessos tot i que podran compartir espais. Segons la promotora hi haurà habitacions individuals, dobles i també estudis.
Efectes de les obres a edificis propers
Els treballs van començar fa un any i mig i segons Mario Aguiló, que viu en una finca a tocar de Perecamps, “hem tingut quatre incidències amb les canonades d’aigua”. Explica que amb el moviment de terra “s’ha modificat el nivell freàtic, ha pujat. Hem hagut d’obrir quatre vegades el terra”. Confia que l’empresa promotora s’hi farà càrrec de les despeses.

Fonts de l‘empresa han assegurat a betevé que “si hi ha desperfectes a qualsevol immoble proper provocats per les obres, ens farem càrrec“. A més, Aguiló, recorda que “aquí el que necessita el barri són veïns, no població flotant, que s’està un temps i marxa” en al·lusió als futurs estudiants. “Els que fan barri són les famílies, els que venen i fan vida”.
Solars judicialitzats
Els dos solars de Drassanes on s’estan construint aquestes residències van estar gairebé dues dècades buits en espera de resolucions judicials. I és que en principi la promotora volia fer-hi un hotel, però el govern d’Ada Colau els va denegar la llicència. Posteriorment van optar per fer aquestes residències a espera de resolució judicial perquè van portar a la justícia la decisió municipal. Qui també espera resolució judicial són els membres de la plataforma veïnal Salvem les Drassanes.
L’Alberto Malavia explica que la zona , segons el planejament urbanístic, preveia destinar un percentatge a habitatge. “En els diferents processos el percentatge va anar baixant i finalment no es fa cap reserva a habitatge”. Per aquest motiu Malavia confia que si finalment la justícia els dona la raó “que part d’aquest volum edificat pugui tornar una altra vegada a habitatge”. Tot i el calendari d’obertura de les residències i que els treballs avancen amb el calendari previst, els veïns hi confien en la resolució judicial i poder aprofitar part d’aquesta nova edificació per a habitatge.