compartir
Fa tot just cinc anys, vam començar a entreveure que el coronavirus podia anar una mica més enllà d’una simple grip. Tot i això, ningú s’imaginava el que es viuria les setmanes següents. Tampoc a les residències de gent gran, que van patir el virus de manera especial. L’Íngrid Silvestre, directora de la residència assistencial Olivaret, i la María José Carcelén, presidenta de la Coordinadora Familiars de Residències 5+1, han passat pel betevé directe per fer memòria i, sobretot, fer balanç d’aquests cinc anys.
Un balanç que, en paraules de Carcelén, és molt dolent: “Molta gent va morir en condicions absolutament indignes. Es va dir que no hi havia prou personal. Han passat cinc anys i estem pitjor que abans de la pandèmia“. Coincideix amb ella l’Íngrid Silvestre, que ha lamentat que “el sector està infrafinançat i no hi estem fent res”.
“Tornaria a passar el mateix”
Tant Silvestre com Carcelén han protestat també per la manca de desplegament de la nova Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS). “Tothom es va posar les mans al cap perquè les residències estaven fora del sistema sanitari públic. S’ha fet un disseny molt maco amb l’AGAISS, però no veiem que s’estigui implementant a la pràctica“, n’ha dit la presidenta de Residències 5+1.
El govern català va aprovar la nova AGAISS el gener del 2024 i des del Departament de Salut es va dir que es reforçaria “el desplegament de l’atenció integrada a residències amb uns 15 milions d’euros”. Per la directora de la residència Olivaret, “s’ha disfressat d’atenció centrada en la persona perquè no hagin d’ocupar un llit d’hospital. És molt més econòmic atendre algú en una residència que en un centre sanitari“.
Tres mesos sense metge i receptes caducades
Els problemes a les residències privades com Olivaret encara van més lluny. La directora lamenta que amb l’agència integrada “estan desmantellant el sistema que hi havia, però no està en marxa el nou sistema, amb la qual cosa fa tres mesos que no veiem el nostre metge de capçalera. Tenim metge un dia a la setmana, però si té alguna urgència, ens quedem sense visita. Aquest mes ens han caducat les receptes dels usuaris i ens toca fer d’administratives”.
Amb la por de desnonaments a l’horitzó
Si tot això no fos suficient, moltes residències petites veuen els casos com el de la Residència Tàber, que va tancar a final de febrer perquè no li van renovar el contracte, com una espasa de Dàmocles al damunt. “A nosaltres ens pot passar el mateix”, adverteix la directora d’Olivaret, que reconeix que el lloguer els està fent patir i que és el pa de cada dia: “A l’Eixample hi ha moltes residències petites en la mateixa situació“.
