L’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona va obrir, el primer semestre d’aquest 2022, 110 expedients per casos de discriminació. El racisme i la xenofòbia van ser els principals motius registrats per l’oficina, una categoria que puja quatre punts respecte a l’any passat. La principal discriminació va ser per motius d’origen vers persones migrades i, en gairebé la meitat de casos, es va vulnerar el dret a la integritat moral. Són dades que ha donat a conèixer aquest dimarts el consistori.

El racisme i la xenofòbia, els motius principals de discriminació el 2020

No és una novetat que el racisme i la xenofòbia encapçalin les denuncies ateses per l’oficina municipal. El 2020, dels 436 casos de discriminació atesos en total, 163 van ser per aquesta raó (un 34 %). Des de l’Observatori assenyalen que el 84 % d’aquestes situacions “tenen un clar vincle amb motius religiosos, un fet especialment rellevant en els casos d’islamofòbia”.

Baixen els casos atesos d’LGTBI-fòbia

Els casos atesos d’LGTBI-fòbia, en canvi, va baixar set punts respecte al mateix període de l’any passat, sent la principal afectació registrada la gaifòbia. El principal dret vulnerat que va registrar-se en aquests casos va ser la integritat moral, i gairebé el 30 % de casos va ser la integritat física.

En relació amb el gènere, el 51 % de les persones que van ser afectades per alguna discriminació van ser homes. El 40 % van ser dones, i la resta van ser altres col·lectius. Pel que fa a la resta de serveis de l’Oficina per la No Discriminació entre gener i juny del 2022 es van doblar les tasques d’informació i assessorament gestionades respecte al 2021, i es va formar més de 500 persones en l’àmbit de la no discriminació i els drets de la ciutadania.

348 peticions durant el primer semestre de l’any

De les 348 demandes de servei que va rebre l’OND durant aquest període, 110 van ser expedients i la resta, 238, van ser peticions d’informació i consultes. Dels 110 expedients oberts, el 38 % va requerir intervenció del servei socioeducatiu, el 34 % va ser orientació jurídica, el 7 % va ser intermediació i mediació, el 12 % va ser derivació a d’altres serveis i, la resta, el 9 %, va requerir intervenció psicosocial.