Aquest cartell groc adverteix que s'està accedint a una zona videovigilada de caràcter privat. Són obligatoris i n'hi ha d'haver a cadascun dels accessos. Les empreses o establiments que així ho vulguin poden instal·lar càmeres de seguretat. No cal autorització. Només s'ha d'avisar l'autoritat catalana de protecció de dades que en fa un registre. La llei prohibeix, això sí, que les càmeres privades gravin el carrer. Amb una excepció. Es permet enregistrar les immediacions de les entrades a vigilar. L'única restricció que existeix és l'anomenat principi de proporcionalitat. És a dir, que hi hagi motius de seguretat suficients que justifiquin les càmeres. Això, segons apunten alguns experts, pot resultar ambigu. JORDI BACARIA, Secció de Dret i Propietat Intel·lectual de l'ICAB "Avui dia el principi de propoprcionalitat o d'idoneïtat no està aclarit. És a dir: en una urbanització, per exemple, només que una majoria dels veïns vulgui posar una càmera podria ser suficient. Jo em pregunto: he vist càmeres dins de restaurants. Això és proporcional?" La videovigilància de caràcter públic requereix l'autorització d'una comissió que, en el cas català, lidera el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Són càmeres policials per prevenir i detectar actes delictius. La zona on s'instal·len ha d'estar senyalitzada amb aquests cartells. La majoria no graven so i les imatges es destrueixen al cap d'un mes.
Videovigilància privada
Qualsevol empresa o negoci que ho consideri necessari pot instal·lar càmeres de videovigilància. En el cas de Catalunya, s’ha d’advertir d’aquesta instal·lació a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que en fa un registre. És també l’organisme a què s’han d’adreçar aquells que considerin que s’ha vulnerat el seu dret a la imatge. Per evitar aquesta vulneració està prohibit que les càmeres de seguretat gravin l’espai públic. Només es permet enregistrar les immediacions dels accessos al local. La llei obliga, a més, que a cadascuna de les entrades s’enganxin cartells d’advertència que s’accedeix a una zona videovigilada.
Videovigilància pública
La videovigilància de caràcter públic requereix l’autorització d’una comissió que, en el cas català, lidera el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Són càmeres policials per prevenir i detectar actes delictius. La zona on s’instal·len ha d’estar senyalitzada amb cartells. La majoria d’aquestes càmeres no graven so i les imatges es destrueixen al cap d’un mes. Segons les últimes dades disponibles, de l’any 2012, a Barcelona hi ha 35 càmeres policials a la ciutat.