L’edatisme és la discriminació que rep una persona per la seva edat a través d’estereotips socials i prejudicis. Sovint afecta d’una forma molt més salvatge les dones. Les actrius Cristina Dilla i Cristina Plazas, que encara estan entre escenaris i platós, han explicat al betevé directe com s’invisibilitza i es demonitza l’envelliment de la dona a la petita i gran pantalles, així com al teatre.
Plazas ha denunciat que quan una dona passa dels 50 anys, té la menopausa i comença a sentir que “ja no és una mateixa”, mira al cinema i “no s’hi troba” perquè ningú la representa.
“Per a un personatge de 40 anys busquen una dona de 30”
Un motiu més pel qual les dues actrius consideren que “els referents no són justos” és perquè es busquen actrius joves per representar personatges d’edat mitjana o avançada. “Per a un personatge de 40 anys busquen una dona de 30”, denuncia Plazas. Dilla lamenta que “es passa de fer de dona jove a fer d’àvia, no hi ha franja intermèdia”.
Les dues expliquen, de fet, que les seves parelles a la ficció “sempre han sigut molt més grans” que elles. Diuen que els homes representen l’edat que tenen en realitat perquè a ells no se’ls castiga per envellir. Dilla ironitza i diu que “les canes d’una dona la fan vella, però a un home el fan interessant”.
La cosificació de la dona
Cristina Dilla creu que les dones al cinema o al teatre són joves perquè, “com un objecte, la dona ha de ser bonica”. Ella explica que s’havia arribat a sentir “cosificada”. “Em donaven papers pel meu cos i alguns em resultaven incòmodes de fer”, denuncia. Consideren que això passa, en part, perquè “la majoria dels guionistes continuen sent homes”.
Plazas es mostra esperançada, però perquè creu que les dones directores s’estan fent un lloc. Això fa que hi hagi “més històries de dones que tenen més de 50 anys i una passió desbordant”, per exemple. “Nosaltres també coneixem el Kamasutra“, diu Dilla.
“Perdre la por irracional a envellir”
L’actriu Emma Vilarasau, en recollir el Premi Gaudí a la millor protagonista pel seu paper a Casa en flames, va reivindicar que cal posar el focus en la vellesa per “normalitzar-la” i així perdre la “por irracional a envellir i a morir”. Plazas i Dilla han explicat que les dues coneixen casos d’actrius d’entre 35 i 40 anys “molt preocupades pel seu aspecte físic”.
Plazas ara està presentant Les Bàrbares al Teatre Borràs, una obra en què representa una dona de la mateixa edat que ella. Fer aquest personatge, explica, està sent alliberador. “Fer-me gran m’agrada, per això m’agrada aquesta funció. Em trec un pes de sobre perquè represento el que soc: una senyora. I m’alegro de ser-ho”, confessa.
