Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell han presentat un recurs d’apel·lació a la Sala Segona del Tribunal Suprem perquè revisi l’ordre de processament segons la qual aniran a judici acusats de rebel·lió. En els escrits, les defenses argumenten que no se’ls pot acusar d’aquest delicte perquè no hi va haver violència. En cas que el Suprem desestimi aquests recursos, l’ordre de processament serà ferma i això podria obrir la porta a una possible inhabilitació dels que tinguin càrrecs públics amb el nou govern de Quim Torra.

En l’escrit de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, l’advocat Jordi Pina diu que la violència en el procés sobiranista “brilla per la seva absència”, ja que l’objectiu dels ciutadans l’1-O era poder votar. “El delicte de rebel·lió exigeix que la proclamació d’independència sigui el propòsit d’aquells que s’alcen violentament, la qual cosa impedeix aplicar aquest tipus a aquells que simplement demanen votar”, al·lega Pina. També esgrimeix que després del referèndum no es va persistir en conductes suposadament violentes i en aquest sentit diu: “Curiosa rebel·lió la que s’exerceix sense esgrimir una sola arma i marxant els rebels pacíficament a dormir a casa al final de la jornada”. En el recurs, el lletrat també carrega contra el fet que Llarena hagi rebaixat l’acusació contra Puigdemont pels delictes de sedició o conspiració a la rebel·lió i alerta que això demostra que el jutge és “conscient de la feblesa de la qualificació anterior”, en què va reactivar les ordres de crida i cerca per rebel·lió.

Pel que fa als líders d’Esquerra Republicana, en l’escrit de Junqueras i Romeva el seu advocat titula l’apartat en què rebutja el delicte de rebel·lió amb ‘La rebel·lió que s’evapora’. Al·lega que investigar-los per aquest delicte “és indefensable, no té sentit i causa vergonya”. També ha presentat recurs d’apel·lació Carme Forcadell, que defensa que en cas que se l’hagués de dur a judici per permetre debats suspesos pel Constitucional “hauria exclusivament de ser per presumpte delicte de desobediència”, com la resta de membres de la Mesa investigats. De fet, Anna Simó, l’exsecretària primera del Parlament, també ha presentat un recurs en què  defensa que els membres de la Mesa no tenen potestat per limitar el debat dels diputats, remarca la seva condició d’aforada i exigeix que la competència per dur-la a judici és del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

A un pas d’una possible inhabilitació

Els processats per rebel·lió ja van recórrer al Suprem contra l’ordre de processament, a través d’un recurs de reforma. Llarena, però, va rebutjar-ho i ara han presentat els recursos d’apel·lació, que ha de resoldre la Sala Segona de l’alt tribunal. En cas que ho desestimi, el processament passarà a ser ferm, de manera que Llarena els podria inhabilitar com preveu l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal. Això afectaria els empresonats per rebel·lió que siguin consellers del govern de Quim Torra. De moment, el president de la Generalitat investit ha anunciat que els ho oferirà a tots.