Era la primera vegada que un grup de dones liderava, i protagonitzava un acte de protesta laboral. No era en favor seu, sinó dels seus marits. Treballaven a la fàbrica Motor Ibérica del Poblenou, i l’empresa havia anunciat acomiadaments i rebaixes salarials a tota la plantilla. Sense organització, i de manera improvisada, algunes d’elles van decidir passar a l’acció i tancar-se a la parròquia de Sant Andreu del Palomar. Ho van fer possible, entre d’altres, Josep Camps i Ignasi Pujades, rector i vicari respectivament de la parròquia andreuenca, que estaven compromesos amb la lluita antifranquista i els moviments obrers.
Aquella tancada va durar un mes i no va acabar bé. Primer perquè la policia va desallotjar la parròquia amb contundència, i segon, perquè cap de les reivindicacions d’aquell grup de dones va ser atesa —augment salarial de 4.000 pessetes mensuals, i readmissió dels empleats acomiadats l’any anterior. 41 anys després, una d’aquelles dones, la Maruja Ruiz, admet que “si bé no vam aconseguir el nostre propòsit, sí que vam aconseguir una altra cosa: despertar consciències“. I va ser en el col·lectiu de dones “que fins el moment només eren ‘les esposes de'”, una qüestió que, segons recorda Ruiz, “era molt difícil”. Passat aquest temps, aquella participant a la tancada admet que “l’esperit d’aquella lluita encara segueix vigent, perquè avui les reivindicacions laborals són necessàries“.
Lluites compartides
Aquest acte s’ha fet coincidint amb la campanya engegada mesos enrere per Òmnium cultural, anomenada “Lluites compartides”, i que a les portes del Dia Internacional de les Dones —és el 8 de març— ha volgut recordar aquella lluita des de l’indret on es va produir.
