“Vaig patir la mutilació genital quan tenia només vuit mesos“. Així comença el relat de l’Aisha, una jove de 26 anys nascuda a Guinea-Bissau, però que viu a Catalunya des que en té nou.
Segons les Nacions Unides, aquesta pràctica consisteix en l’amputació de la part externa del clítoris —també dels llavis menors, o la part estreta de l’obertura vaginal— que pateixen, principalment, nenes menors d’edat de països subsaharians —també alguns del Pròxim Orient o de l’Àsia— per motius que no tenen res a veure amb la salut, sinó amb qüestions socials, culturals i lligades amb la religió.
Vèncer el tabú
És el primer que va haver de fer l’Aisha. De fet, encara està en procés de fer-ho perquè el nom d’Aisha és fictici, amb l’objectiu de mantenir el seu anonimat perquè no ha explicat obertament que s’ha sotmès a una reconstrucció de clítoris. De fet, afegeix, de la seva família “només ho sap la meva germana i la meva mare, la meva àvia no”.
Amb tot, confessa que va conèixer de l’existència del programa de la clínica Dexeus, de reconstrucció gratuïta de clítoris, gràcies a una amiga seva que se’l va reconstruir: “Em vaig informar i a la Dexeus m’ho van explicar tot”, però recalca que “encara vaig trigar dos anys a decidir-me a reconstruir-me’l”. Una decisió que va estar condicionada, en part, pel pes del tabú social i, associat a això, també la por o els dubtes. “Segons a qui li comentaves, et preguntava si t’havies tornat boja”, però recorda que hi havia qui hi afegia: “És el que t’ha tocat i ja està”.
Recuperar la vida sexoafectiva
L’Asha va prendre consciència de l’ablació genital quan va tenir la seva primera parella: “No notava res, i passés el que passés, no notava res… i pensava que era culpa meva”, recorda. Després de dos anys, en què es va rumiar la reconstrucció genital, ho va tenir clar: “M’opero”.
L’Asha volia experimentar el mateix tipus de relacions sexoafectives que qualsevol altra noia i, alhora, esvair un altre dubte: “Podré tornar a tenir fills després de l’operació?” La confirmació, relata, li va fer el doctor Pere Barri, director de Dexeus Dona.
Barri explica que la intervenció és “relativament senzilla” i que de fet no necessita ingrés hospitalari. Els beneficis, però, van més enllà perquè “tenen un impacte emocional molt important, tant en l’aspecte sexual com en la capacitat d’establir relacions socials”, i recalca que “tornen a ser dones amb tot el potencial”.
Acompanyament psicològic
Un dels puntals del programa de la Dexeus és el suport psicològic. El procés comença i acaba amb el suport d’un equip de psicòlegs que acompanya a les víctimes d’ablació.
L’Asha és el que més destaca: “El que més m’ha ajudat és parlar amb la psicòloga”. De fet, concreta que “poder-li explicar allò que sentia i allò que em passava” va ser fonamental per veure que “podia canviar i ser diferent”.
Posar fi a la xacra
A Barcelona fa anys que es treballa per posar fi a aquesta xacra. De fet, la Fundació Dexeus Dona ha reconstruït el clítoris a 157 dones des que l’any 2007 van començar a oferir aquest tipus d’intervencions gratuïtament a víctimes de la mutilació genital femenina. En aquest últim any s’han fet 10 operacions.
L’Asha en parla avui, obertament, amb altres noies o joves que han passat per una ablació: “Que puguin tornar-se’l a reconstruir”. Però sobretot lamenta que aquesta pràctica estigui encara molt arrelada en els països d’origen. Segons dades de l’ONU, més de 300 milions de nenes i dones han patit una ablació i es calcula que, cada any, més de quatre milions de nenes estan en risc de patir-la.
