
(ACN/Redacció) L’Audiència de Barcelona ha enviat a judici l’escopeter i els tres comandaments de la Policia Nacional processats per ferir Roger Español l’1-O del 2017, segons ha avançat El País i confirmat betevé. El jove va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma disparada als voltants de l’Escola Ramon Llull. D’aquesta manera el tribunal ha rebutjat concedir l’amnistia en considerar que es tracta d’una lesió de gravetat i que no està emparada per la llei de l’oblit penal. A més, alguns dels policies també estaven acusats de colpejar els votants.
Español, amnistiat
D’altra banda, el tribunal sí que amnistia Español, encausat per desordres públics per llançar una tanca contra els agents. També a tres dels quatre agents de policia però únicament pels delictes relacionats amb l’ús de les seves defenses. En canvi, l’Audiència acorda l’obertura del judici oral contra tots quatre agents en relació amb la lesió d’Español per entendre que “existeixen indicis de criminalitat suficients”, i cita les declaracions de diversos testimonis i també proves documentals, tant vídeos com d’altres de naturalesa mèdica i forense.
El policia va disparar almenys dos cops
El març del 2020, un informe audiovisual dels Mossos d’Esquadra, va ratificar davant del jutge que l’agent de la Policia Nacional que va disparar a Roger Español ho va fer, almenys, dos cops. Segons el document, l’escopeter identificat va disparar un primer tret que va fallar. Tot seguit, Español va donar una puntada de peu a un objecte negre que no s’ha pogut identificar en direcció al cordó policial i, aleshores, l’escopeter va fer el segon tret que va ferir Español i que li va provocar la pèrdua de la visió de l’ull dret. Segons els perits, els trets es van dirigir a terra i van colpejar Español per l’efecte rebot.
Òmnium ho celebra com un “premi a la persistència”
A parer de l’entitat Òmnium Cultural, la denegació judicial de l’amnistia és un “premi a la persistència” de tots els col·lectius de defensa dels drets humans personats en la causa. El president de l’entitat, Xavier Antich, ha expressat: “L’amnistia no pot beneficiar aquells que hagin pogut cometre vulneracions de drets humans”. Per la seva banda, l’advocada d’Òmnium Laia Serra ha assegurat que, amb aquesta sentència, la justícia espanyola reconeix que “no es van respectar les distàncies reglamentàries” i que “probablement aquesta actuació responia a una espècie de represàlia o càstig per haver participat en l’1-O i a les protestes”.