El TSJC rebaixa de tres anys a sis mesos de presó la pena a un jove condemnat pel cas Hasél

(ACN) El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebaixat de tres anys a sis mesos la pena de presó a un jove veí de Premià de Dalt (Maresme) per llançar ampolles contra els Mossos d’Esquadra en una manifestació per l’empresonament de Pablo Hasél el 18 de febrer del 2021. L’Audiència de Barcelona el va absoldre de desordres públics, però el va condemnar per atemptat a l’autoritat amb objecte perillós. Ara el TSJC, segons informa la defensa, no veu demostrat això últim, que llancés objectes perillosos, i, per tant, li rebaixa la pena per atemptat a l’autoritat. La fiscalia demanava penes de presó de sis anys pels dos delictes.

L’Audiència també va absoldre, dels dos delictes, un altre acusat, perquè no va quedar demostrat que llancés en aquest cas pedres contra els agents, sinó només contra les furgonetes policials.

Nit de disturbis

Els fets van tenir lloc després d’una concentració per protestar contra l’empresonament de Hasél a la plaça de Tetuan. Cap a les 8 del vespre, alguns grups es van dirigir cap a la delegació del Govern espanyol, al carrer de Mallorca, i es van produir incidents violents, amb barricades i llançament de pedres contra les furgonetes. Una unitat de Mossos no uniformada va poder veure un dels acusats fent-ho i, quan el van detenir, un altre grup va llançar objectes contra els agents, com ara ampolles de vidre. En aquest grup hi havia l’altre acusat que, segons la sentència de l’Audiència, va llançar diverses ampolles i almenys una va estavellar-se al costat dels agents.

Audiència i TSJC es contradiuen

L’Audiència va donar “plena credibilitat” a les declaracions dels agents dels Mossos d’Esquadra i considerava que van declarar “de forma coherent, ferma i coincident”. Remarcava que perquè una declaració resulti “fiable i suficient per fundar en ella una condemna penal no és necessari que el testimoni sigui capaç de recordar amb precisió totes les circumstàncies”. “En realitat, una excessiva precisió resulta sospitosa, doncs ni la percepció ni la memòria humana són exactes i completes”, afegia.

Ara, la secció d’apel·lacions del TSJC recullen la tesi de la defensa, per la qual en cap moment de la instrucció i del judici es va aportar cap prova sobre el suposat objecte que hauria llançat l’acusat. I si no hi ha cap indici que descrigui l’objecte —afegeix la sentència—, és contrari a dret, i a tota lògica, condemnar-lo amb una pena agreujada basada en la perillositat de l’objecte per a tothom desconegut.