Fa sis anys que la Lilian Patricia Anzules, els seus tres fills i altres membres de la família viuen en un pis del Guinardó, però l’inici del calvari es remunta més enrere, el 2016. Era l’aniversari del més petit quan tot va esclatar: la veïna del pis de dalt, expliquen, va començar a assetjar-los. Han patit insults, vexacions i amenaces i, segons SOS Racisme, no és un cas aïllat. A Barcelona cada cop hi ha més discriminació racista entre veïns.

Al principi, relata Anzules, el més comú eren les queixes per soroll i fins i tot es va plantejar que potser en feien més del compte: són vuit en un habitatge de 100 m², amb dos menuts. Però la situació va empitjorar i acusen la veïna, per exemple, de ratllar-los el retrovisor del vehicle o de fer-los pintades racistes a la bústia. “Ens diu que som “gilipolles”, pobres migrants, que no tenim on caure morts, que vivim d’ajudes…”, revela.

Cas racisme veïnal
Lilian Patricia Anzules es prepara un te a la cuina de casa

“Si fóssim espanyols estaríem en igualtat de condicions i drets, però com que som llatins… ella pensa que està per sobre nostre. Tinc dret a viure, a respirar i a defensar-me”, insisteix Anzules. A casa no han estat gairebé mai tranquils bé perquè vigilen de no molestar per evitar el conflicte, bé perquè, cansats, avisen els Mossos d’Esquadra dia sí dia també. La Lilian Patricia lamenta que ningú no els ha escoltat fins ara, i que fins i tot hi ha hagut agressions.

A judici per agressió

El juny, després del confinament per la covid-19, asseguren que la veïna va agredir el germà d’Anzules, l’han denunciada i el desembre estan citats a judici. I el d’aquesta família d’origen equatorià no és l’únic cas que s’amaga entre parets a la ciutat. Segons les últimes dades de SOS Racisme, les disputes entre veïns són l’origen principal dels actes racistes a Catalunya. De fet, només el 2019 van gestionar prop de 20 casos semblants.

Crida a l’Administració per combatre el racisme

Alícia Rodríguez, coordinadora del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de l’entitat, alerta que el fenomen creix i critica que l’Administració ni fa prou, ni ho sanciona. “Són casos que s’interpreten com problemes de convivència o diferències culturals. S’hi hauria d’entreveure  el racisme, incorporar-ho a les polítiques públiques en l’àmbit comunitari i intervenir tenint en compte que s’està vulnerant un dret, com dicta la llei”, sentencia.

Cas racisme veïnal
La Lilian llegeix a la taula del menjador

I anar per una altra via, la judicial, tampoc no és garantia de res perquè, diu SOS Racisme, es demanen massa proves per demostrar que hi ha assetjament i no es té en compte l’agreujant de racisme. Amb tot, molts inquilins es veuen obligats a marxar i es troben amb un altre obstacle: el tracte racista en l’accés a l’habitatge. Una realitat que constata un estudi recent encarregat per l’Ajuntament de Barcelona.