La Càtedra Gaudí va ser fundada l’any 1956 per l’arquitecte Josep Francesc Ràfols i Fontanals, un dels deixebles d’Antoni Gaudí. Es tracta d’una institució que es troba dins de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSAB) de la UPC i que té la missió d’estudiar la figura i obra d’Antoni Gaudí i els seus contemporanis.
Sis directors han dirigit la institució
En funció de qui ha dirigit la càtedra, les forces s’han repartit amb més o menys pes entre la recerca i el fons patrimonial. Des de l’any 2023 Galdric Santana n’està al capdavant. És el sisè director de la Càtedra Gaudí.
El primer director va ser Josep Francesc Ràfols Fontanals (1956-1960); el segon, Josep M. Sostres Maluquer (1960-1968); el tercer, Joan Bassegoda Nonell (1968-2008), que es qui ha ostentat el càrrec més temps; el quart, Jaume Sanmartí Verdaguer (2008-2016) i el cinquè, Juan José Lahuerta Alsina (2018-2022).
Galdric Santana, director actual
Actualment al capdavant de la Càtedra Gaudí es troba l’arquitecte i músic Galdric Santana, un expert en el projecte sonor que va idear Antoni Gaudí per a la Sagrada Família. L’any 2016 va fer la tesi titulada Les campanes del registre de carilló del gran orgue dissenyat per Gaudí per al temple de la Sagrada Família, un treball en què va determinar que Gaudí havia previst col·locar fins a 300 campanes, amb diversos sons en funció de la façana, que faria sonar l’organista des de l’interior del temple. Actualment Galdric Santana també és comissari de l’Any Gaudí 2026.
La voluntat d’ampliar el fons documental
Des que ha agafat les regnes de la institució, Santana afirma que una de les directrius que està complint amb satisfacció és el fet de tornar a aconseguir que la càtedra sigui un arxiu viu i s’hi tornin a afegir incorporacions. En aquest sentit, fa poc han adquirit tres grups de col·leccions fotogràfiques històriques, entre les quals es troba un negatiu estereoscòpic de la Sagrada Família en construcció que data de l’any 1906.
Recentment també han rebut a través d’una donació una maqueta original d’un dels finestrals laterals de la Sagrada Família. La va fer un guixaire sota les ordres d’Antoni Gaudí.
Un altre dels documents més rellevants que formen part del fons de la Càtedra Gaudí són els Àlbums del Temple. Es tracta d’unes revistes que es van començar a editar en època de Gaudí per guanyar visites i donatius. Tenen molt de valor perquè expliquen com seria el temple i han estat fonamentals per ser fidels al projecte de l’arquitecte reusenc. Se’n van editar quatre durant el primer terç del segle XX, tres dels quals en vida de Gaudí. “N’hi ha molt pocs exemplars, la Sagrada Família en té uns, aquí en tenim un parell i restes d’un tercer que és l’àlbum explicatiu del projecte del temple”, afirma Galdric Santana.
Un fons en plena catalogació
“Del fons hi ha parts que estan catalogades i hi ha parts que encara estan pendents de catalogar. I evidentment és una activitat del dia a dia de l’arxiu, que és posar al dia aquesta catalogació de les peces”, explica Galdric Santana. Al marge d’avançar en l’inventari, la digitalització i la preservació de les col·leccions, l’objectiu de la Càtedra Gaudí de cara als propers anys és seguir incrementant el seu fons documental.
El programa Objectiu Sagrada Família
Si voleu saber més sobre Antoni Gaudí i la seva obra magna, un equip de betevé ha fet el programa de producció pròpia Objectiu Sagrada Família, que ja s’ha emès i que es pot recuperar al web de betevé i a YouTube.
Són vuit capítols i una taula rodona en els quals s’aborda el passat, el present i el futur del monument més visitat d’Espanya, al davant de l’Alhambra i el Museu del Prado. La Sagrada Família des de tots els angles, amb imatges espectaculars i prop d’una quarantena d’entrevistes als experts més destacats en arquitectura, teologia i història, així com als escultors i artesans que han treballat per fer possible l’obra magna d’Antoni Gaudí.
