Calor, sol i platja: a l’estiu es busca comoditat i funcionalitat a l’hora de vestir-se, i encara més quan es tracta dels infants. El banyador és l’uniforme de gairebé tot el dia i als peus xancletes i Crocs són els més presents. No sempre, però, són l’opció més adequada.
La podòloga infantil Neus Moyà explica quins hàbits d’estiu poden afectar el desenvolupament dels peus dels més petits.
Xancletes, sí, però un temps limitat
Les xancletes són una bona opció per anar a la piscina i a la platja: eviten el contacte directe amb dutxes comunitàries, un focus habitual de fongs i bacteris. El problema apareix quan es fan servir tot el dia, per passejar, prendre un gelat o jugar a la tarda.
Segons Moyà, hi ha dos motius pels quals els infants no haurien de dur-les tot el dia. El primer, els dits s’arronsen per subjectar la sandàlia, un moviment que afavoreix una deformitat coneguda com a urpa. El segon, el peu es pot escapar fàcilment de la xancleta, cosa que augmenta el risc de rascades i esquinços.
L’altra cara dels Crocs
Els Crocs són còmodes i tous, tal com ha de ser el calçat infantil, però tampoc no estan lliures de problemes, adverteix Moyà. La sola té un gruix de dos centímetres al taló i un a la part davantera, una alçària que impedeix que els estímuls del terra arribin al peu dels infants.
Cal protegir els peus dels agents externs, sí, però sense condicionar-ne la recepció del terra ni el lliure moviment. Els criteris recomanats són punta ampla, flexibilitat i facilitat per doblegar-se: un calçat rígid entorpeix el desenvolupament natural del peu. A més, sense tira posterior, els infants més petits se’ls treuen amb facilitat, cosa que dificulta la marxa.
Anar preparats a la muntanya i a la platja
A la muntanya, és necessària un sabata que subjecti el taló i és imprescindible acompanyar-la d’un mitjó que no sigui curt, per tal d’evitar ferides. Ara es venen mitjons curts amb un allargament posterior que protegeixen aquesta zona sense passar calor. La puntera, per la seva banda, ha de ser ampla per evitar ungles negres, un problema que sovint es confon amb l’esforç quan en realitat és culpa d’una puntera massa estreta.
A la platja, per a passejos llargs i camins de terra, Moyà recomana cranqueres o escarpins: subjecten el peu i, a més, es poden mullar i s’eixuguen en segons.
Anar descalç per casa, un encert
Anar descalç és positiu per al desenvolupament infantil. Fins als 10 mesos, els peus tenen el doble de sensibilitat que les mans i aquest estímul és clau per a l’equilibri i la mobilitat. Notar les diferents textures del terra ajuda la musculatura del peu i a fer treballar el cervell.
Calçat car no és sinònim de calçat bo
Per Moyà, el criteri que compta és la forma i la funció, no el preu. Hi ha sabates d’hivern de 300 euros massa estretes per ser eficaces i alternatives barefoot de baix cost que sí que respecten el moviment del peu.
