La fira del joc, els casinos i les apostes més gran del món arribarà a Barcelona al gener. Aquesta decisió ha creat polèmica per l’impacte que pot tenir en matèria de salut i d’addicció al joc. Segons dades de l’Observatori sobre Drogues i Addiccions Comportamentals, l’any 2023 van començar a Catalunya més de 720 tractaments per aquesta causa, que sorprenentment té molt més a veure amb les emocions individuals que no pas amb els diners.
“No jugues per diners, jugues per no pensar”, han confessat Francesc Perendreu, president de la fundació ACENCAS, i Santiago Hinojosa, tots dos exaddictes al joc. D’aquesta problemàtica n’han parlat al betevé directe els dos testimonis i la psicòloga clínica responsable Unitat d’Addiccions Comportamentals de la fundació ALTHAIA, Dominica Díez.
Un patró clínic semblant per a totes les addiccions
L’addicció a una substància pot semblar diferent a l’addicció al joc, al sexe o a l’esport, però clínicament tenen un patró bastant semblant. “Es comença a jugar i es guanya i aquesta sensació queda registrada al cervell de manera que es vol tornar a repetir. Aquí comença la fase de la lluna de mel. Un cop arriben les pèrdues, la persona vol continuar jugant per recuperar-les, però això porta a la desesperació, una fase en la qual juguen per oblidar els problemes que els ha ocasionat el mateix joc”, ha detallat Dominica Díez. En aquest sentit, ha especificat que una conducta esdevé addictiva quan es converteix en prioritària i quan es continua jugant malgrat les conseqüències negatives. També quan es desenvolupen símptomes més comuns en addicions de substàncies: tolerància, abstinència i recaigudes.
Evasió del malestar
Perendreu va ser addicte al joc durant 9 anys i anava molt sovint al bar, on recorda que feia llargues cues per jugar amb les màquines que hi havia. Hinojosa va entrar al món del joc amb poc més de 20 anys i va ser addicte durant gairebé 17 anys, durant els quals va haver d’afrontar totes les conseqüències emocionals, familiars, socials i laborals que comporten un problema així.
“Jo era una persona que no podia resoldre els seus conflictes i fugia per sentir-me bé amb mi mateix mentre jugava“, ha dit Hinojosa. Diu que el primer cop que va guanyar va tenir la sensació que dominava la màquina i aquesta adrenalina és el principi de l’addicció. Perendreu, que ha coincidit amb el relat d’Hinojosa, ha remarcat: “El joc no et demana explicacions, és un refugi per sentir-se lliure dels problemes“.
Adolescents, un grup vulnerable
La psicòloga ha posat sobre la taula els efectes d’aquesta addicció en la població més jove. També segons dades de l’observatori, el 20 % dels adolescents d’entre 14 i 18 anys reconeixen haver jugat amb diners, cosa que és il·legal. Els tres protagonistes de la taula han assenyalat la publicitat per part de figures socials influents i també del joc públic, com poden ser els anuncis televisius de la loteria. Perendreu, que part de la tasca preventiva que fa està enfocada en les escoles, ha destacat que, d’acord amb la seva experiència, els joves se senten molt atrets per professions que generen molts diners fàcilment.
La fira del joc, a favor o en contra?
La despesa en joc suposa el 0,76 % del PIB de l’estat espanyol. El 2023, comptant les recaptacions del joc públic i el joc privat, la indústria va moure prop de 10.000 milions d’euros. D’acord amb el Síndic de Greuges, Díez ha considerat que “organitzar aquestes fires és validar que existeixi aquesta mena de mercat. Es pot parlar de joc responsable, però el que vol la industria són diners“.
Perendreu i Hinojosa, en canvi, no són partidaris de prohibir el joc. “No es pot prohibir jugar, igual que no es pot prohibir fumar”, han afirmat. El que proposen és “prevenir i educar”. Tots dos veuen la fira com una oportunitat per entrar als fòrums, difondre missatges de joc responsable i, fins i tot, negociar amb els empresaris per dissenyar un entorn més segur. A mode de reflexió han llançat una pregunta a l’aire: “El 24 % de la població catalana és addicta als mòbils, per què no prohibim el Mobile?”
