Aquest no seria, segons l’advocat penalista Marc Molins, el cas dels presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En canvi, la magistrada de l’Audiència Nacional sí que pensa que poden complir els altres dos, el de destruir proves i el de tornar a cometre el delicte pels quals se’ls investiga, el de sedició. Un punt de vista que Molins recorda “és criticable, com tot en dret”.
El que no posa en dubte l’advocat és que la presó provisional és aplicable en un cas com el dels acusats perquè la sedició és un delicte que està associat a una pena molt important, de fins a 15 anys de presó. Això sí, la seva aplicació depèn de la subjectivitat del magistrat a l’hora de valorar les possibilitats que es compleixi algun dels supòsits previstos.
No són presos polítics
L’expert penalista explica que en el cas dels presidents de les entitats sobiranistes està fora de dubte que se’ls pugui considerar presos polítics. Molins considera que es pot “discutir el rol que van tenir, si el que va passar encaixa en el delicte” però no es pot dir que siguin presos polítics perquè, tot i que els fets deriven d’un conflicte que té un origen polític, “el fet a enjudiciar està molt ben acotat des de la perspectiva fàctica i jurídica i no té un ascendent polític”.
En aquest sentit, Molins recorda que el delicte de sedició “castiga la generació d’un tumult, una massa uniforme de persones, que intentin alterar l’ordre públic”. També recorda que es tracta d’un delicte molt poc comú i que, com amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, hi ha poca jurisprudència al respecte i, de fet, “ni apareix en molts manuals universitaris”.
Dret a apel·lació i al rescabalament
Un cop a un acusat se l’aplica la presó provisional, la seva defensa pot presentar dos recursos, un per posar en dubte el que ha dictat el magistrat i un altre per apel·lar al seu superior per la decisió. La decisió de traslladar-lo a una presó més propera al seu domicili depèn ja de l’administració penitenciària, que sol avenir-se a les circumstàncies dels presos.
Si finalment la sentència és absolutòria, els afectats tenen dret a un rescabalament si es demostra que la mesura “va ser el resultat d’un mal funcionament de la justícia”, com per exemple, explica Molins, que es demostri que el fet delictiu no va existir. Molins recorda també que l’error d’un jutge, com altres funcionaris, “no comporta una assumpció de responsabilitat civil i per tant no hi ha dret a rescabalament”.
