MERÇONA PUIG ANTICH "La cosa està difícil, no està fàcil, però sí que hi ha bona voluntat per part de l'Argentina i ganes d'aclarir tots aquests crims que hi ha hagut aquí a Espanya des de la Guerra Civil i fins al 77 i més llarg." Aquesta marca de bala al portal del número 70 del carrer de Girona és encara ara testimoni del tiroteig que hi va haver el 25 de setembre de 1973. Arran dels fets, va morir un policia: Francisco Anguas, i en va resultar detingut un membre del MIL, Salvador Puig Antich. Els nous testimonis que aporta el llibre de Jordi Panyella revelen la manipulació del sumari, abans del judici. JORDI PANYELLA, escriptor "Es penja el mort a en Salvador perquè els policies en la detenció també fan servir les seves armes, també disparen i també impacten sobre el seu company. Gran error policial, tapem-ho tot. eliminem proves i que només quedin evidències o que tot s'enfoqui per culpabilitzar a Salvador Puig Antich." Aquestes modificacions del sumari les fa fer un dels entrevistats per Panyella: el policia Enric Palou, obligat pels seus superiors. També Xavier Garriga, que anava amb Puig Antich quan el van detenir, i a qui no se li va permetre delcarar en el Consell de Guerra, parla per primera vegada. Aquest, però, no va ser l'únic punt fosc de la investigació. No es van fer proves de balística i fins i tot la policia va traslladar el cos a una comissaria per fer una autòpsia a la carta. Actualment el cas s'està tramitant a través de la justícia universal a Argentina en una querella conjunta contra els crims del franquisme. Paral·lelament la família està estudiant si les noves proves aportades per Panyella podran servir perquè el Tribunal Suprem reobri el cas. Tot i que no es confia gaire en aquesta via. JORDI PANYELLA, escriptor "No es vol revisar el passat, no es vol donar l'oportunitat a la família Puig Antich que es reconegui que el seu germà no era un assassí. Perquè obrir la porta en aquest cas, després pot suposar doncs obrir la porta a més casos i això fa por, això espanta." Les manifestacions de l'època no van aconseguir l'amnistia per Puig Antich però la família espera que aviat es faci justícia.

A les 12 h, les germanes de Salvador Puig Antich, acompanyades de centenars de persones que volien honorar la seva memòria, han fet una ofrena floral al nínxol del cementiri de Montjuïc on va ser enterrat. L’acte recordatori més polític s’està fent aquesta tarda al bloc 11 del recinte industrial de Can Batlló. A més de les germandes d’en Salvador, hi intervenen dos companys seus del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL): Jann-Marc Rouillan i Ricard de Vargas Golarons. Després hi ha previstes les actuacions de Juanito Piquete, Iagoalaiaga, Ràbia Positiva i Cesk Freixas, a més d’una lectura de poesies a càrrec de Bio-lentos.

La mort d’un policia

El MIL era un petit grup antifranquista actiu durant els anys 70. Tot el procés que va acabar amb l’execució de Puig Antich es va iniciar quan es van oblidar una bossa amb documentació a la plaça de la Gal·la Placídia, a Gràcia.

La policia va començar a moure fils per tal de desarticular l’organització. El primer pas va ser detenir un company seu, Santiago Soler. Soler s’havia de citar el 25 de setembre de 1973 amb Puig Antich i un altre membre del grup, Xavier Garriga i Paituví, al Bar Funicular del carrer Girona amb Consell de Cent. El dia de la cita, la policia va retenir Soler i va preparar una emboscada per enxampar els seus dos companys. L’operació, protagonitzada per diversos policies joves i amb poca experiència, va derivar en un tiroteig i la detenció dels dos a dins del portal del número 70 del mateix carrer. Salvador Puig Antich va resultar ferit d’un tret a la mandíbula, però aquell dia la pitjor part se la va endur el policia Francisco Anguas, que va morir.

La policia franquista va acusar Puig Antich de la mort de l’agent. Per fer-ho, va fer servir tota mena d’estratagemes que el van convertir en el darrer executat a l’Estat espanyol mitjançant el mètode del garrot vil. L’execució es va produir el 2 de març de 1974 a la presó Model.

La lluita als tribunals

La família de Salvador Puig Antich n’ha reivindicat la innocència des del mateix moment de la detenció. Ni les manifestacions de l’època, ni les peticions a nivell internacional prèvies a l’execució del 2 de març de 1974 no van aconseguir l’amnistia per a Puig Antich. Des de llavors, les germanes han intentat demostrar que el procés va estar viciat, ple d’irregularitats i de despropòsits que només es podien entendre en el marc d’una dictadura.

El procés per tal que s’aclareixi la veritat sobre el cas de Puig Antich i el consell de guerra que el va sentenciar es va tornar a iniciar amb força cap a l’any 2005. La seva família va aportar nous testimonis i proves perquè el Tribunal Suprem reobrís el cas. Però la causa no va tirar endavant ni al Suprem ni posteriorment al Constitucional. Tampoc, en últim terme, mitjançant la justícia europea. Actualment, el cas s’està tramitant -fent ús del principi de justícia universal- a l’Argentina, on s’ha imputat el ministre responsable de l’execució de Puig Antich en una querella contra crims del franquisme.

Recerca periodística

40 anys després de la seva mort, el periodista Jordi Panyella ha publicat el llibre Salvador Puig Antich, cas obert’, que denuncia les irregularitats de la sentència a través de de les seves investigacions sobre el sumari original i després d’entrevistar-se amb desenes de testimonis del cas. “Es penja el mort a en Salvador perquè els policies en la detenció també fan servir les seves armes, també disparen i també impacten sobre el seu company. Gran error policial, tapem-ho tot. Eliminem proves i que només quedin evidències o que tot s’enfoqui per culpabilitzar Salvador Puig Antich”, explica Panyella.

Un dels entrevistats per Panyella és el policia Enric Palou, a qui els seus superiors van encarregar la manipulació del sumari. Després de tot el procés, Palou es va veure obligat a marxar de Catalunya. “Li van ordenar retirar, treure, mutilar del sumari proves de càrrec que inculpaven o apuntaven la particpació de la policia, perquè només es pogués presentar com a culpable Puig Antich, quan en aquell acte havia disparat més gent, és a dir, policies que havien detingut en Salvador”, explica el periodista.

Panyella també ha aconseguit parlar amb un testimoni clau: es tracta del company de Puig Antich, Xavier Garriga, a qui no es va permetre declarar en el consell de guerra que va dictar la sentència. Garriga parla ara per primer cop.

Aquest, però, no va ser l’únic punt fosc de la investigació. Se li va negar el dret de defensa, no es van fer proves de balística, van desaparèixer documents, i fins i tot la policia va traslladar el cos del policia de l’Hospital Clínic a una comissaria per tal de fer-li una autòpsia a la carta.

Ara, paral·lelament al procés judicial obert a l’Argentina, la família està estudiant si les noves proves i testimonis aportats per Jordi Panyella són prou per intentar reobrir el cas al Tribunal Suprem.