La PTP vol aturar l’enderroc de l’edifici de mercaderies de la Sagrera i fer-ne un ús cultural

La Plataforma de Promoció del Transport Públic demana aturar l’enderroc de l’edifici de mercaderies de la Sagrera i estudiar-ne la reutilització pública. És la reacció a l’anunci d’Adif que pretén tirar a terra l’antiga estació a principis de l’any 2026. Georgina Montesinos, secretària de la PTP, ha explicat a l’Infobarris que “en l’última dècada s’han eliminat una quinzena d’edificis d’aquest estil a Catalunya i no podem permetre el mateix amb la Sagrera”.

En aquest sentit, ha assegurat que “és una de les últimes infraestructures que expliquen com el ferrocarril va modernitzar la ciutat i el país”. A més, lamenten que, a tot l’estat, altres estacions com aquesta s’han preservat com l’estació de Zaragoza-Delicias, que avui dia és un centre de control de l’alta velocitat o l’estació d’Atocha, convertides en oficines d’Adif.

Propostes d’usos

Des de la PTP llancen diverses possibilitats per donar un ús com a centre de bicilogística, espai d’interpretació del ferrocarril i de la memòria del treball logístic i equipament veïnal o de serveis:

• Hub de bicilogística i última milla aprofitant l’accés directe al nou vial i el simbolisme de Mercancías a pequeña velocidad. 
• Espai d’interpretació del ferrocarril i de la Sagrera vinculat a educació en mobilitat sostenible i memòria del treball logístic.
• Equipament veïnal o de serveis integrat al node intermodal (informació, tallers, divulgació).

Des de la plataforma també indiquen que “no hi ha cap condicionant tècnic, legal, administratiu, econòmic o social que obligui a enderrocar l’edifici, més enllà del que el planejament l’ha ignorat absolutament”. I afegeixen que el seu objectiu és “preservar la memòria històrica i el passat ferroviari del nostre entorn hauria de ser una prioritat”.

Edifici ferroviari centenari

Construïda entre 1918 i 1922, l’estació de mercaderies va esdevenir una de les principals estacions de Barcelona a causa de la logística que hi tenia lloc, especialment en paqueteria. Era el canal de comunicació més important del moment, per on arribaven les notícies, la família, les innovacions d’arreu. “En definitiva, fa 100 anys el ferrocarril era l’únic mitjà de comunicació i l’estació era el lloc on es rebien totes aquestes  novetats”, recorda Montesinos.

Per tot plegat, des de la PTP demanen obrir una avaluació tècnica independent que consideri alternatives de preservació i reutilització compatibles amb la nova estació intermodal i el parc lineal. “Sobretot volem que compti amb la ciutadania i ara els propers passos són aquests que les administracions rebin la pressió dels moviments veïnals i socials”, sentencia.

Enderroc previst des del 1996

Segons ha detallat a BSAV a l’Infobarris, l’enderroc de l’edifici de mercaderies està previst des de la modificació del Pla Metropolità de Barcelona (MPGM) de desembre del 1996. I asseguren que un dels motius que justifiquen la demolició de l’edifici és que no es troba en la cota definitiva prevista per a l’àmbit. Una vegada es completi la urbanització de l’entorn, el nivell del sòl quedarà alineat amb el carrer Gran de la Sagrera.

“Això implicaria que tota la planta baixa de l’edifici i part de la primera planta quedaria completament enterrada per sota del nivell del carrer“, destaquen. També entra en conflicte amb l’alineació del carrer que dona accés a l’estació, la construcció de la rampa de sortida de l’estació dels autobusos i els taxis, així com amb la d’accés dels cotxes als aparcaments des del costat muntanya. 

El cartell, al museu del ferrocarril

Tot apunta, però, que les obres de l’estació avancen i que l’enderroc sembla més a prop de ser una realitat. Una mostra ben visible és l’emblemàtic cartell de l’estació que ja ha passat a la història, s’ha retirat de l’edifici i es troba al Museu del Ferrocarril de Vilanova, on s’està restaurant per exposar-lo.

De fet, ja al 2012 van enderrocar-se altres edificis del voltant de l’antiga estació. Els blocs on vivien treballadors de l’estació de mercaderies de la Sagrera, alguns dels quals —i també els seus parents— fins aquell any encara hi residien vuit famílies que han estat reallotjades o indemnitzades.