Els centres educatius viuen cada dia situacions de desnonament del seu alumnat. De fet, a Barcelona el 70 % dels desnonaments s’executen amb menors i això repercuteix directament en el dret a l’educació d’aquests infants. Per poder donar resposta a aquesta situació i garantir també el dret a l’habitatge, aquest divendres s’ha presentat un protocol adreçat als docents i als centres educatius.
Sense habitatge no hi ha educació és una guia elaborada conjuntament per la USTEC, la PAH, el Sindicat de Llogateres i la CGT.
El tutor, la persona clau en la detecció d’un desnonament
La guia diferencia entre la fase de detecció del problema entre l’alumnat, la d’acompanyament a la família i la de resposta com a centre educatiu. En un primer estadi, el tutor esdevé un element clau de detecció a l’aula d’un cas de desnonament i està atent a indicadors com l’absentisme, els canvis de conducta, l’alimentació i la higiene. A partir d’aquí n’ha d’informar la resta de l’equip docent i els educadors socials i integradors en cas que el centre en disposi.
Un cop detectat el problema el pas següent és aconsellar a la família anar a l’assemblea o entitat prohabitatge més propera i, si ja han rebut la denúncia de desnonament, anar als jutjats a demanar la justícia gratuïta. Finalment, la guia també estableix quina resposta es pot donar com a centre educatiu quan arriba el dia del desnonament, ja sigui fent torns entre els docents per acompanyar la família o utilitzant altres fórmules com un dia de permís d’assumptes propis. Aquest acompanyament cada cop és més freqüent. “Diem ben clar que ens neguem a despreocupar-nos del dolor aliè, acceptar la mercantilització de totes les esferes de la vida i desentendre’ns dels alumnes i les seves famílies”, ha defensat Cristina Martín, de la USTEC.
“S’està vulnerant sistemàticament el dret a l’educació”
“Aquesta realitat [la dels desnonaments] està vulnerant sistemàticament el dret a l’educació i les institucions no estan responent per garantir-lo”, asseguren les entitats que han elaborat la guia. “No és només un problema d’habitatge sinó que afecta totalment les seves vides [dels alumnes] i el seu estat de salut”, assegura Juanjo Ramón de la PAH. En aquest sentit, recorden que la pobresa infantil a Catalunya se situa al voltant del 35 % i a les llars monoparentals escala fins al 44 %, i asseguren que el problema va molt més enllà dels desnonaments, amb pisos que no compleixen les condicions mínimes d’habitabilitat i famílies que viuen en habitacions, pisos compartits o pensions.
