Una cinquantena de persones s’han concentrat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al passeig de Lluís Companys, en protesta per la detenció d’Ángel Hernández, l’home que va ajudar a morir la seva dona. Hernández ja ha estat posat en llibertat, però la convocatòria s’ha mantingut per reclamar una solució per aquest debat.

Els convocants són la plataforma Dret a Morir Dignament Catalunya (DND), que rere el lema “Volem ser lliures fins al final”, reivindiquen una legislació que afavoreixi la regularització de la mort assistida. Segons l’entitat, només un 2 % de les persones trien l’eutanàsia en els països en què està regulada. Amb això, calculen que a Catalunya demanarien la mort assistida unes 1.300 persones l’any.

Suport institucional a l’eutanàsia

Al marge de la concentració, la polèmica suscitada pel cas d’Ángel Hernández i la seva dona ha provocat reaccions polítiques. És el cas de la síndica de greuges, Maria Assumpció Vilà, i de la consellera de Salut, Alba Vergès.

Vilà, en un fil a Twitter, ha apuntat que la societat “va més avançada que la política”, recordant que el debat existeix des de fa dues dècades. Vila, a més ha dit que “morir dignament és el dret a morir d’acord amb els valors, prioritats i preferències de cada persona”.

Per la seva banda, Alba Vergès ha demanat que s’obri el debat sobre l’eutanàsia i ha lamentat el desenvolupament del darrer cas que ha sortit a la llum. Vergès ha exigit també un canvi polític perquè el Codi penal i les majories al Congrés deixin de “topar” amb els drets de les persones. Posteriorment, ha recordat que el juliol del 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de despenalització de l’eutanàsia i que quan es va enviar al Congrés per modificar l’article 143.4 del Codi penal PP i Ciutadans van aturar la iniciativa.