Els sindicats (CCOO, UGT, CSI-F i Confederación Intersindical Galega) denuncien que el canvi portarà un encariment dels estudis ja que els màsters són més cars que les carreres, i ara seran de dos anys en lloc d’un. Alerten que això obligarà molts estudiants que tinguin menys poder adquisitiu a deixar els estudis, empitjorarà la qualitat de l’educació i pot suposar retallades per al professorat.

En un comunicat, critiquen que la reforma s’aprova “sense avaluar els nous graus que es van començar a implantar el 2007 en el marc del Pla Bolonya” i adverteixen que el canvi podria fer que hi hagués ofertes d’un mateix títol amb durades diferents. Sindicats d’estudiants com el SEPC o l’AEP també han rebutjat que el decret s’aprovi sense consens i consideren que la modificació pot suposar una reducció dels continguts de les carreres, sobretot les de lletres.

Els rectors de les universitats catalanes, excepte el de la UPF, consideren que el decret és “inoportú” perquè tira endavant sense que abans s’hagi fet una avaluació del Pla Bolonya, l’antiga reforma. El vicerector de la UAB, Juan Jesús Donaire, ha explicat que la reforma no ha d’afectar les taxes que ja paguen els estudiants, les “més cares d’Europa”, ni anar “en detriment de la igualtat d’oportunitats”.

Per la seva banda, el secretari d’Universitats del govern català, Antoni Castellà, ha celebrat l’aprovació del decret i ha dit que es tracta d’una “reivindicació històrica” que donarà “més autonomia al sistema universitari”. Castellà veu positiu que puguin conviure els graus de tres i quatre anys, amb màsters d’un i dos anys, i ha anunciat que es preservarà que no suposi “cap perjudici econòmic per a l’estudiant”.