Han estudiat que les dones se senten més segures si l'espai públic s'utilitza sovint. Per exemple, si hi ha equipaments, com ara bibilioteques, escoles o centres esportius, la gent fa activitats quotidianes que afavoreixen que es creïn vincles amb els veïns, i entre ells siguin solidaris. SARA ORTIZ "Que hi hagi diversitat de gent i que hi hagi diversitat d'activitats, que no siguin espais monofuncionals, on només es vagi a treballar, o només hi hagi activitats comercials..." Però per crear la sensació de seguretat, creuen que també cal vigilància. SARA ORTIZ "És vigilància indirecta, és a dir, que siguin les persones, els comerciants del carrer. No parlem de càmeres de vigilància." ROSER CASANOVAS "El Fort Pienc és un exemple de bones pràctiques perquè és molt dinàmic, hi ha molts equipaments..." Les autores de l'estudi demanen que s'eliminin racons o espais sense visibilitat. Per exemple, a les andanes del metro volen que s'hi pugui veure l'andana del sentit contrari, per tal de no sentir-se sola en alguns moments del dia. O que les sortides dels aparcaments no siguin opaques. Tot plegat, és un compendi de bones pràctiques perquè els municipis en prenguin nota i les facin realitat. Des d'un punt de vista que sovint no es té en compte. MARIA FREIXANET "La gent et trucava i et deia, això que esteu fent què és? Tècnics d'urbanisme, d'espai públic, de seguretat, no entenien de què estàvem parlant. I per tant, el primer pas és el coneixement, després, esperem la sensibilitat."

Quan caminem per la ciutat, evitem carrers que no ens inspiren seguretat. Ho fan sobretot les dones, i està relacionat amb la percepció de por que tenen a l’espai públic. De fet, l’any 2009, més del 12% de les catalanes van patir algun tipus d’agressió sexista al carrer. Per acabar amb aquestes situacions, s’ha elaborat un estudi de bones pràctiques per fer les ciutats més segures per a les dones.